Si no et diu «sí», és violació

D’això fa molts anys. Ell estava acabant la carrera a Santander. Va baixar Madrid per a un concert. Teníem amics comuns que, com molts bilbaïns ‘pijos’, estiuejaven a Santander. Ell no tenia on dormir i li vaig oferir que es quedés a dormir a casa meva, al sofà. Però feia un fred horrible i a casa meva llavors no hi havia calefacció, només un calefactor a la meva habitació. Li vaig dir que podíem compartir llit i li vaig deixar clar i exprés que no volia res amb ell. Al matí següent me’l vaig trobar a sobre. No vaig cridar, no vaig moure ni un sol múscul, no vaig dir absolutament res. El vaig deixar fer fins que va ejacular.

Només uns anys després, i després de moltes sessions de teràpia, vaig entendre per què no m’hi vaig resistir. He patit molta violència al llarg de la meva vida, en alguna ocasió amb un record molt traumàtic. Érem dues persones soles, en una casa, ell és molt més alt que jo. Em podia haver matat, si m’hagués resistit. Jo tenia por, però ni tan sols n’era conscient.

Mai vaig anomenar “violació” a aquell episodi. Al meu cap només era un episodi desagradable.

Molts anys després, en un festival de jazz a Donosti, em vaig atrevir a dir-li que aquella nit “em vaig sentir com si m’haguessis violat”. Ni tan sols li vaig dir: “Em vas violar”. Li vaig dir, repeteixo: “Em vaig sentir com si m’haguessis violat”. 

Un home mentalment sa s’hauria preocupat, m’hauria preguntat pels meus sentiments, hauria indagat per què em sentia així. Ell no és un home mentalment sa. Ell és un narcisista. Ell és el tipus d’home capaç d’ejacular sobre una dona que no ha mogut ni un sol múscul i que ha romàs rígida durant els 15 minuts que ell ha estat panteixant sobre ella.

Ell va començar a cridar. ¿Com el podia acusar d’una cosa així? ¡Ell no era cap violador! (Compte, reitero que jo no havia dit la paraula ‘violador’) Afortunadament, van passar dos agents de l’Ertaintza pel carrer. Els vaig dir que aquell home m’estava importunant i immediatament vaig agafar un taxi. No ens vam tornar a veure mai més.

Però, com a bon narcisista, va trucar als meus amics comuns per dir-los que jo era una ‘feminazi’ boja i que m’inventava coses perquè sempre havia estat enamorada d’ell i sentia gelosia que ell tingués altres nòvies. (Segur que algunes lectores reconeixen aquesta història). 

Va crear un conflicte enorme en el grup d’amics. Li agradava crear conflictes, crec. Així donava una mica de ritme i adrenalina a la seva, d’altra banda, avorridíssima vida. La majoria li van donar la raó a ell. Però una noia de Santander em va escriure dient que a ella li havia fet el mateix.

Quan llegeixo que hi ha gent que opina que no fa falta que una dona (o un home) digui expressament “sí” per entendre que hi ha consentiment en una relació sexual, al·lucino. ¿Quin tipus de relacions sexuals té aquesta gent? Perquè, excepte que siguin parella de molts anys, en les quals tot està parlat i hi ha gestos que estan pactats, si es tracta de relacions ocasionals o noves, el que és sa és preguntar: “¿Et sembla bé així?”, “¿vols que faci això?”, “¿segueixo per aquí?”...

Dic “el que és sa” perquè desgraciadament, com tantes vegades he escrit en aquesta secció, el normal no sempre és el que és sa. El normal per als xavals que s’educa veient porno no és preguntar res, el normal és posar-li a una noia la p... per l’anus, o per la boca o per qualsevol forat, ficar-l’hi a sac, sense lubricant, sense preservatiu i sense preguntar. El normal en senyors de la meva generació (aquest paio és tres anys més gran que jo), que s’han educat en escoles de jesuïtes on els deien que es quedarien cecs si es feien una palla, és aprofitar la més mínima ocasió per tenir sexe, i preocupar-se zero o menys de si a ella també li interessa.

El normal per a aquest paio que em va violar (perquè sí, siguem clars, em va violar) era fer el que feia, i per això m’ho va fer a mi i a l’altra noia de Santander, i ves a saber a quantes més, i segur que quan es va posar al meu llit ja estava planejant fer-ho, i no li va passar pel cap pensar que jo el vaig deixar entrar al meu llit perquè de veritat sentia pena per ell i perquè no volia que passés fred. Suposo que va pensar que jo era una porca i que l’estava desitjant, i que si li deia que es posés al meu llit era perquè volia cardar amb ell, perquè, narcisista com era i és, es creuria que totes les dones volíem cardar amb ell.

Notícies relacionades

Naturgy: no tots els fons són iguals

La immoralitat d’EH Bildu

No, no vaig dir “no”, ni em vaig resistir ni vaig cridar. Tampoc ho va fer l’altra noia. Ens vam quedar passives, no ens vam moure, no vam saber reaccionar, no li vam dir res i, per descomptat, no el vam denunciar perquè... ¿quina prova hauríem tingut?