El model de mobilitat de BCN

El model de ciutat ja no és urbanístic, és de mobilitat. Mentre la gestió pública naufraga a l’hora de millorar les connexions de Barcelona i la seva àrea metropolitana, la iniciativa privada avança a tota velocitat per oferir alternatives individuals als ciutadans. En deu anys, els desplaçaments amb bicicleta han augmentat el 30%. Ja hi ha gairebé 200 km de carrils bici i es pretén arribar als 300. Aquest esforç en infraestructures ciclistes està afavorint l’aparició d’altres artefactes, majoritàriament elèctricsartefactes, majoritàriament elèctrics. Al benefici d’oferir mobilitat sense contaminació, s’afegeix el baix cost que tenen i, per exemple, en el cas dels patinets elèctrics, la midareduïda .

Sens dubte, és una evolució interessant. Els avantatges en qüestió de mobilitat són importants, sempre que no vinguin acompanyades d’un problema de seguretat. És imprescindible preservar les voreres. Un patinet elèctric pot circular a una velocitat màxima de 30 km/h, un autèntic perill si circula per zones reservades a vianants, especialment per a nens i avis. Així mateix, les alternatives individuals no s’han de convertir en argument per disminuir els esforços acontinuar millorant el servei públic. Aquest servei ha de donar resposta a la totalitat de la ciutadania. Principalment, a aquells amb necessitats especials: des de pares amb cotxets de bebès fins a persones grans o amb mobilitat reduïda. El model de ciutat ja és de mobilitat, però ha de ser-ho per a tothom.