Dues mirades

Malversació

La decisió de la justícia alemanya apaivaga els que ja elucubraven sobre possibles pactes ocults entre Madrid i Berlín, i dona arguments a Sánchez

1
Es llegeix en minuts
zentauroepp43572732 files  in this file photo taken on april 6  2018  catalonia 180712114032

zentauroepp43572732 files in this file photo taken on april 6 2018 catalonia 180712114032 / PATRIK STOLLARZ

Possible delicte de malversació i no de rebel·lió, això és tot el que la justícia alemanyaconsidera "acceptable" en l’acusació contra Carles Puigdemont. Molt poc, ínfim, per als que interpreten la realitat amb la mirada esbiaixada de la represàlia. Els líders del procés van fer moltes coses malament, però no es va utilitzar la violència. Podem embrancar-nos en discussions interminables sobre la poderosa imatge de les concentracions massives. Qualsevol manifestació, qualsevol ocupació del carrer és un desafiament. Un clamor contra un poder determinat, sigui el que sigui. Com qualsevol imatge és susceptible de ser interpretada des de la mirada pròpia. Fins i tot és lògic que la institució/sistema/ordre interpel·lat se senti intimidat, però la justícia només pot basar-se en fets. I acusar de violent un moviment que, a més,l’1 d’octubre va patir un atac policial impropi, és situar l’acció de la justícia en la categoria de venjança.

La decisió del tribunal alemany és una bona notíciabona notícia. Perquè situa la percepció de la resta de la causa en una línia més precisa i l’allunyad’una rebel·lió que no va existir. També perquè apaivaga els que ja elucubraven sobre possibles pactes ocults entre Espanya i Alemanya (acollir immigrants a canvi d’extradir per rebel·lióPuigdemont). I perquè dona arguments al Govern de Sánchez per abordar el problema d’una manera molt diferent a la de Rajoy. Bàlsam en comptes d’àcid.