Petit observatori

El poder ocult de la memòria

De vegades em pregunto per què hauria de recordar una cosa concreta i no sempre em sembla que el record estigui justificat

1
Es llegeix en minuts
Un paciente con alzhéimer, en una imagen de archivo.

Un paciente con alzhéimer, en una imagen de archivo. / FERRAN NADEU

La definició de 'memòria' és molt clara i molt curta: la capacitat de recordar. Però, dit això, apareix una gran diversitat, notable, d’interpretacions del fenomen de la memòria. Perquè el cervell, que és la casa de la memòria, té moltes portes d’entrada i sortida d’informacions; algunes de noves i altres de tan envellides que han decidit jubilar-se de recordar.

No soc un expert en les funcions cerebrals, només en puc observar el procés de la decadència. I la diversitat de reaccions davant del procés de la desmemòria. Amb notables excepcions, la memòria es debilita com es debilita l’energia física. El senyor cervell sap quina vida vol continuar fent i quina vida ha d’acceptar la jubilació. Hi ha qui conserva una memòria llarga i admirablement intacta. El meu cunyat, l’escriptor Néstor Luján, tenia una memòria extraordinària. De vegades em volia confiar una opinió i acudia a un llibre. Anava directament, i sense dubtar, a una lleixa de la seva extensíssima biblioteca –milers i milers de volums– i al cap d’uns segons se m’apropava amb el llibre adequat a la mà.

Hi ha qui té una memòria curta i qui té una memòria llarga. Els amics que són bons memoriadors tendeixen a escandalitzar-se. "És possible que no recordis que..." No tinc defensa possible i intentar defensar-me dient que ho recordo una mica seria ridícul. ¿Tan poc? És cert que hi ha memòries llargues i memòries curtes. S’ha dit d’algú, en el meu temps: "Ell té una memòria d’elefant". Penso que l’interès per un tema pot ajudar a mobilitzar la memòria. Per això es van inventar els memoràndums.

De vegades, explicant-me un fet i veient la meva cara, m’han dit imperativament: "Fes memòria". I de vegades em pregunto per què hauria de recordar allò. Pregunto i no sempre em sembla que el record estigui justificat.

Notícies relacionades

M’agrada molt el que diuen uns versos castellans: "La meva carta, que és feliç i us buscarà, explica que us donarà de la meva memòria..." La memòria amorosa, que no vol naufragar en la distància.