GEOMETRIA VARIABLE

¿Un estrambòtic front del rebuig?

¿Veurem Pablo Casado i Anna Gabriel junts en un míting contra els polítics del desglaç?

2
Es llegeix en minuts
jcarbo44229614 sanchez torra180709192557

jcarbo44229614 sanchez torra180709192557 / DAVID CASTRO

El desglaç de la cimera Sánchez-Torra es va basar a acceptar l’únic que avui és possible. Pedro Sánchez només exigeix per dialogar el respecte fàctic a la llei, però no prohibeix (tampoc pot) que Torra renunciï als seus objectius independentistes ni demani perdó pel 27-O. A canvi, Torra reivindica el referèndum i la llibertat dels polítics presos, però accepta congelar la independència mentre es parla i es començar a treballar amb el Govern central en el marc estatutari de la comissió bilateral Estat-Generalitat, que no es reuneix des del 2011.

Pot ser un camí per contenir i desinflamar –abans de negociar– un conflicte intens des del 2010 que paralitza la política catalana i espanyola. Seria millor que les coses fossin diferents, però és el que hi ha i en totes les negociacions que al món hi ha hagut les posicions inicials de les parts eren molt oposades. Sense acceptar –que no és compartir– la posició de l’altre, dialogar i negociar és impossible. Només hi hauria la victòria. ¿A quin preu?

Però l’inici del desglaç està generant un estrambòtic front del rebuig. En l’independentisme radical (la CUP, els CDR i la mateixa ANC) es comença a proclamar que Torra és un traïdor. Ara ja no és només Oriol Junqueras, a presó des de fa mesos, el sospitós d’autonomisme, sinó el president escollit pel radical Puigdemont. I dos diputats de la CUP amenacen fins i tot de fer caure el Govern.

La pregunta és si es pot governar Catalunya –un país europeu i pròsper– sota la vigilància permanent dels qui no han entès que la DUI del 27 d’octubre va ser un fracàs, que una altra DUI perjudicaria encara més (a tothom) i que el 47% és molt, però no és el poble de Catalunya.

L’alarmant és que a l’altre costat un partit com Ciutadans, que va guanyar les eleccions catalanes i que no vol la separació, afirmi que Pedro Sánchez ha abandonat la meitat dels catalans al rebreQuim Torra, que és el president legal de Catalunya i que –digui el que digui– ha acceptat treballar en el marc de la comissió bilateral Estat-Generalitat.

Notícies relacionades

Això del PP, exaltant en la seva baralla interna, també és de premi. Pablo Casado, que es presenta com a renovador, parla d’il·legalitzar els partits que voten el 47% dels catalans, a donar-los el mateix tracte que a Batasuna quan ETA assassinava. I Soraya Sáenz de Santamaría, que quan era vicepresidenta va dialogar poc o molt amb Junqueras, diu ara –per frenar l’empenta de Casado (avalat per Aznar)– que a Catalunya hi ha 'apartheid’. ¿Al final haurem d’enyorar el conservadorisme de Rajoy?

Sigui com sigui, que s’estigui formant un front del rebuig interterritorial contra el desglaç entre Sánchez i Torra (als quals uneixen poques coses) només demostra que Catalunya i Espanya tenen moltes coses en comú. La més greu és que travessen una perillosa plaga d’intolerància. ¿VeuremPablo CasadoAlbert RiveraElisenda Paluzie i Anna Gabriel, junts i barrejats, en un míting de denúncia de la conspiració de socialistes traïdors i catalanistes renegats?