Editorial

El treball de sapa de Trump amb l'OTAN

Quan el president dels EUA tracta els seus aliats com a adversaris, és moment de plantejar una estructura defensiva europea

1
Es llegeix en minuts
zentauroepp44260191 epa4618  bruselas  b lgica   11 07 2018   el presidente esta180711204800

zentauroepp44260191 epa4618 bruselas b lgica 11 07 2018 el presidente esta180711204800 / BENOIT DOPPAGNE

Amb amics com els Estats Units de Donald Trump, ¿qui necessita enemics? Sentint tot el que diu el president nord-americà semblaria que els seus aliats en l’Aliança Atlàntica són, al contrari, els seus adversaris. L’OTAN ha tingut una llarga vida des de la seva creació, el 1949. La guerra freda va ser la seva raó de ser, el motiu que justificava la seva missió. Va ser el paraigua que protegia l’Europa occidental davant d’un bloc comunista que tenia la seva pròpia aliança defensiva, el Pacte de Varsòvia. La caiguda del mur de Berlín va deixar l’OTAN en una situació difícil que amenaçava la seva pròpia existència. Es va reinventar i va posar en el seu programa l’estabilitat a Europa ampliant el seu paraigua alspaïsos de l’Est. I fins avui, que l’amenaça a la seva continuïtat sembla fins i tot més seriosa que el 1991.

La radical transformació de la política exterior dels EUA passa per la divisió d’Europa i en aquest objectiu sembrar la desunió en l’Aliança és un instrument que serveix els seus objectius. Trump no és el primer en intentar-ho. Ho havien fet George W. Bush i el seu secretari de Defensa, Donald Rumsfeld, a començaments d’aquest segle, quan van dibuixar la 'nova' i la 'vella' Europa amb l’ajuda del Regne Unit de Tony Blair. La diferència entre llavors i ara és que Europa és molt més feble, amb països que prefereixen ignorar la història i menyspreen els principis en què es basa la comunitat que configura la Unió Europea. Atacar com fa Trump una Angela Merkel molt debilitada tant a casa com a fora és un exercici fàcil però molt disruptiu

Trump tampoc és el primer en demanar als aliats que satisfacin les seves obligacions financeres amb l’OTAN, però acusar els membres que no compleixen amb l’objectiu de despesa militar del 2% del PIB és mala fe quan l’objectiu esmentat va ser fixat per al 2024. El mateix que demanar ara i sense consultar amb els aliats que el percentatge sigui del 4%. L’OTAN ha contribuït a la fortalesa d’Europa, però també és la seva debilitat en qüestions de seguretat, perquè no s’ha considerat imperiosa una estructura defensiva europea. Quan els EUA s’enfronten com fa Trump als seus aliats tradicionals, ha arribat el moment de plantejar-la seriosament. El treball de sapa del president dels EUA continuarà al llarg de la setmana, quan visiti el Regne Unit del divisiu 'brexit' is’entrevisti després amb Vladímir PutinVladímir Putin, amb qui comparteix l’interès de dividir Europa.