Problema urbà
La mobilitat i el caos
El conflicte de Ciutat Vella no prové tant dels vehicles com del mateix carrer i de la impunitat amb què tothom va per on li dona la gana
Uns turistes es desplacen amb ’segway’ pel centre de Barcelona. /
No fa falta viatjar a les colònies exteriors que descrivia 'Blade Runner': a Barcelona, ara, jo també he vist coses que els vostres ulls humans no es creurien. He vist un grup de 20 turistes nòrdics, amb bicicleta taronja, circulant junts pels carrers estrets del Barri Gòtic. He vist tres 'segways’ –o com es diguin– fent carreres contra un patinet elèctric al carril bici del passeig de Sant Joan. He vist un conductor de Trixi –o com es digui– avançant un motorista de repartiment de Glovo, en ple carrer de Montcada, per impressionar les dues turistes que portava de paquet. He vist els camions de repartiment, a Santa Caterina, bloquejant els carrers com si no hi hagués futur.
Totes aquestes imatges apocalíptiques van desfilar per la meva ment l’altre dia, al llegir que l’Ajuntament de Barcelona està concretant el pla de mobilitat urbana (PMU) per a Ciutat Vella. La prioritat, expliquen, és erradicar l’excés de cotxes del barri i guanyar espais per als vianants, és a dir, per als veïns i els turistes. Bé. Les xifres del trànsit així ho aconsellen. La discriminació de vehicles, en funció de si són usuaris del barri o veïns residents, segur que ajudarà a alleugerir aquest embolic napolità que hi ha als carrers.
De tota manera, el conflicte no prové tant dels vehicles com del mateix carrer i de la impunitat amb què tothom va per on li dona la gana. Contra direcció, per sobre de les voreres, sense controlar la velocitat, i sovint davant dels ulls tolerants de la Guàrdia Urbana, o dels Mossos, que no sempre decideixen posar ordre i autoritat a aquest caos. En la presentació del pla de mobilitat, la regidora Gala Pin va deixar una idea interessant: per la seva naturalesa, fa anys que Ciutat Vella és una “superilla'” de facto. Potser sí, amb una mica d’imaginació. A mi em sembla més aviat una “antiilla”, un galimaties comparable al que 'Blade Runner' imaginava per als carrers del futur. Amb sol i calor en lloc de la pluja constant. Ah, per cert, la pel·lícula se situava l’any 2019. Quatre dies.
