Luis Enrique, amb patates

Directe i clar en el seu discurs. No es deixa portar pel què diran, ni per l’opinió de l’entorn. I no escull sempre el camí més fàcil. Una descripció que serveix per a Luis Enrique, però també per a Luis Rubiales, que en la seva segona gran decisió des que va ser nomenat president de la Federació Espanyola de Futbol ha tornat a demostrar personalitat.

Objectivament, la decisió és irreprotxable. Luis Enrique és un tècnic de palmarès envejable, reconegut internacionalment, amb experiència a tractar un vestuari amb estrelles i familiaritzat amb l’estil que va fer campiona Espanya. El repte, similar al que tenia quan va arribar al Barça, intentar evolucionar sense perdre el segell de ser protagonista. No li va anar malament en l’inici, tot i que es va perdre al final, entregat com estava al trident blaugrana i la seva verticalitat.

Així doncs, si comparem les alternatives que tenia sobre la taula Rubiales, Luis Enrique havia de ser l’elegit. Però el context de la selecció espanyola té algunes peculiaritats que no són habituals en altres països, el pes dels dos grans clubs antagonistes marca la lectura sobre qualsevol decisió. No és un secret per a ningú que Luis Enrique és poc popular entre el madridisme –i, per tant, un sector important– i menys encara entre el periodisme esportiu estatal.

Els tocarà menjar-se'l amb patates. Com a Jordi Alba, que va acabar com a suplent en la seva última etapa i que des d’aleshores no ha desaprofitat cap ocasió per atiar-lo subliminalment. Perquè Luis Enrique arribarà a Las Rozas amb la millor de les seves intencions, entusiasmat amb el projecte de reconduir la selecció espanyola, però no per fer nous amics.

Notícies relacionades

Naturgy: no tots els fons són iguals

La immoralitat d’EH Bildu

Rubiales ha fet fora el tècnic del Madrid per portar un referent del Barça que va esborrar de la seva memòria el seu passat blanc. Ha trencat l’equilibri; el madridista, concretament. Míchel o Quique Sánchez Flores, els dos exjugadors del Madrid, haurien sigut el camí fàcil.

Però en això Rubiales és com Luis Enrique, entre atrevit i temerari.