IDEES

Eva Serra i l'horitzontalitat

1
Es llegeix en minuts
eva-serra

eva-serra

Ni Ferrater Mora ni Vicens Vives no esgrimeixen el concepte clau per entendre els catalans. No es tracta del seny i la rauxa, inseparables com el yin del yang, sinó de la pugna entre la societat vertical i l’horitzontal. El pactisme, sempre de portes endins, a la recerca de l’equilibri entre els diversos estaments socials, en constitueix una bona mostra. També el bandolerisme, els segadors i les eternes lluites entre faccions. En les societats verticals, gairebé totes, uns a mamar i la resta a xuclar-se el dit.

Vist així, el Noucentisme és el primer gran intent, per descomptat fracassat, d’imposar la verticalitat sobre el molt il·lusionat i conflictiu Modernisme, que es van afanyar a demolir amb indigna virulència. Els últims anys hem vist com el segon període vertical, de llarga durada ja que va del primer franquisme a l’últim pujolisme, es va esfondrar amb les victòries electorals d’independentistes i comuns.

Aquesta idea matriu interpretativa nia, almenys en la meva closca, a partir de les investigacions de l’exímia,Eva Serra, morta el 3 de juliol passat. Sobretot dels seus estudis sobre les constitucions d’abans de 1714, exemples de voluntat d’ordenació de la vida social, lluny de la submissió al poder real.

Notícies relacionades

Malgrat els catalans, el món es torna a verticalitzar. A favor de la humanitat, la família es torna horitzontal. Per desgràcia la nostra, els catalans hem fet caure la verticalitat cultural. Per això Eva Serra no ha sigut reconeguda com es mereixia. No per l’ideari, sinó per la mateixa conspiració de mediocres que menyspreen, perquè és excel·lent, la filosofia matèrica de Mercè Rius i eleven els qui degraden la filosofia i la converteixen en xerrameca.

Els mateixos que passaran per la Joan Prats sense reconèixer el talent ni voler saber res de la projecció internacional de Josep Lluís Mateo, l’arquitecte essencial de la pell i l’esquelet dels edificis.

Temes:

Història