Les relacions Catalunya-Espanya

Semblants però diferents

El bonisme i el diàleg per si sols no trobaran un encaix per a l'independentisme en l'Estat, però sé que l'opinió dels ciutadans mourà els líders polítics

1
Es llegeix en minuts
zentauroepp23361484 barcelona 20 08 2013  chiringuito la guingueta de carles abe180708170657

zentauroepp23361484 barcelona 20 08 2013 chiringuito la guingueta de carles abe180708170657

Arriba l’estiu i els nostres viatges d’estiueig. Per als que ens ho podem permetre, és clar. El 21,6 % dels nostres conciutadans viu en risc de pobresa i un terç de les llars no pot permetre’s ni una setmana de vacances. Els afortunats que ens desplaçarem, ens asseurem algun dia en un restaurant, bar o xiringuito lluny de casa i allà perdrem, encara que només sigui per una estona, tots els nostres prejudicis. Sentirem, com escoltava jo, nena mesetària als meus estius valencians, paraules en altres llengües que aprendrem a estimar en temps rècord. 'Socarrat, carxofa, fesols i naps, sepionet, pa amb tomàquet, all i oli' i tants d’altres seran termes amb què ens llançarem al bilingüisme amb entusiasme.

La importància de l’opinió dels ciutadans

Notícies relacionades

Ferran Adrià porta alguns anys retirat dels fogons i dedicat a la ingent tasca de fer una mena d’història de la humanitat i la seva evolució llegida a través de tot el que endrapem i els tractaments culinaris que hem inventat per a això. En lloc d’ajudants i cuiners, dirigeix ara a geògrafs, antropòlegs, historiadors, biòlegs...una infinitat de savis que ens demostraran que, per unir a la gent en un pensament harmònic i imaginatiu, no hi ha res millor que compartir taula, però sobretot, bons aliments.

Ja sé que el bonisme i el diàleg per si sols no trobaran un encaix per a l’independentisme en l’Estat, però sí que sé que l’opinió dels ciutadans mourà els líders en una direcció o una altra. Si hem estat capaços de retrobar-nos estiu rere estiu a tantes taules, hauríem de ser capaços de trobar més espais neutrals a partir dels quals construir una nova convivència. No recomanaré a Sánchez i Torra que, si la cosa avui no surt bé, passin a citar-se en tavernes, xiringuitos i restaurants proveïts amb ganivet i forquilla i bona gana, però sí suggereixo que els ciutadans els prenguem la davantera i anem pensant en els nombrosos àmbits en els quals ens agrada, ens beneficia i ens aporta reconèixer que tota aquesta gent variada que vivim per arreu d’Espanya som, com comprovem amb alegria cada estiu, semblants, però diferents.