Millor dir-ne 'efecte fugida'

Aquesta setmana va atracar a Barcelona el barco de ProActiva Open Arms,ProActiva Open Arms dies després que ho fesl’Aquarius a València. Junts han salvat 699 vides, una gota en un Mediterrani en què han mort més de mil persones des de començament d’any. El 2017, els morts van superar els 3.000. Els governs de la UE han privatitzat la seva responsabilitat i, pel que sembla, també tenen en venda els principis i els valors sobre els quals se sustenta una democràcia. Són temps de molt embolcall i poc contingut.

Queden les ONG, la ciutadania responsable i els mitjans de comunicació que no han sucumbit als encanteris de la propaganda i la banalitat. El diari britànic ‘The Guardian’ va publicar els noms de les 34.361 persones que van perdre la vida des de 1993 intentant arribar a Europa. No és perquè ens els aprenguem, és només per donar-los una mica de dignitat.

Polítiques restrictives

A aquest costat del Mare Nostrum (el nostre, del món ric) es multipliquen les polítiques restrictives basades en la seguretat, és a dir, en l’agitació de la por. No només és el xenòfob Matteo Salvini, és la mateixa Alemanya de Merkel. La cancellera ha hagut de cedir a l’ultimàtum dels seus socis bavaresos de la Unió Social Cristiana, que exigien restringir l’arribada d’immigrants i deportar-los al país pel qual van entrar a la UE. Aquesta és la lletra del pacte de Dublín, que ara s’imposa per força.

El motor de l’aposta bavaresa és el temor a Alternativa per a Alemanya, cosins ideològics de Marine Le Pen, que no deixa de créixer a les enquestes i a les urnes. Com va passar a Holanda el 2017, la dreta democràtica compra part del discurs dels feixistes per bloquejar la seva arribada física al poder. No sembla un bon negoci a llarg termini: normalitza el llenguatge divisiu, en comptes de treballar en l’inclusiu, en com la immigració és positiva a mitjà i llarg termini per a l’economia. En una Europa en forta recessió demogràfica, l’immigrant és la gran esperança de sostenibilitat de l’Estat del benestar.

Projecte europeu en risc 

No és exagerat afirmar que la crisi migratòria posa en risc el projecte europeu. Ja hi ha diverses velocitats en el rebuig de l’altre. Hi és el grup de Visegrád (Polònia, Hongria, Eslovàquia i República Txeca), que s’han negat a acollir refugiats després del pacte de repartir-ne 160.000 a la UE. Hi ha Itàlia i Àustria amb els seus ministres d’Interior xenòfobs, i hi haEspanya, amb un Govern que necessita gestos i un altre to, però que no està preparat per canviar polítiques que afecten tota la UE.

Acostumo a parlar d’un ‘efecte crida’ basat en la desigualtat entre el Nord i el Sud, entre el món que menja tres vegades al dia i els 900 milions de persones que passen gana, entre un món que té una aigua més salubre als seus vàters que un altre sense aigua potable a les seves llars (2.100 milions). Chema Caballero, que va treballar en el rescat de nens soldats a Sierra Leona, prefereix dir-ne ‘efecte fugida’.

Sense solucions màgiques

El ministre espanyol d’Exteriors, Josep Borrell, va oferir molt context en la seva recent compareixença al Congrés dels Diputats. Va dir que l’Àfrica triplicarà la seva població en 50 anys (dels 1.277 milions actuals) i que el canvi climàtic tindrà un impacte decisiu en el fenomen migratori, per al qual no hi ha solucions màgiques a curt termini. Es parla de la necessitat d’un pla Marshall per a l’Àfrica, sobretot per als països del Sahel. En aquest pla haurien de participar les empreses extractores de minerals i petroli, per compensar la seva impunitat en el saqueig constant.

Notícies relacionades

Barcelona, ciutat refugi

Itàlia deixa d'atendre les trucades de les oenagés

La UE aprova ajuts i publica xifres, com si dir “500 milions d’euros” fos el remei. No es dediquen a modificar la vida de les persones que senten l’impuls de fugir. Gran part és per reforçar la seguretat, finançar expulsions o pagar ‘mordidas’ a Turquia, Líbia i el Marroc perquè serveixin de contenció. Parlem del Mediterrani, no de les morts invisibles al desert del Sàhara. Ni de drets humans o de dones que pateixen abusos i maltractament al camí. Sense càmeres no hi ha delictes.

Efecte imparable

Vindran més immigrants perquè es tracta d’un fenomen estructural, no d’una moda, d’un “a veure com es viu al Nord”. No els aturen els mars, ni els murs ni els filats. Fugen de la mort. Per això són imbatibles. A més d’acollir, cal integrar. L’avantatge d’Espanya i Portugal sobre la resta de la UE és que aquí no funcionen els discursos xenòfobs. Hi ha racistes, molts, però no partits, més enllà de Vox i algunes associacions, que facin de la por la seva bandera. No ho celebrem massa perquè és una virtut amb data caducitat.