La seducció incomprensible

Article 596. L’altre dia el meu veí de 90 anys em va dir que aquest món s’està perdent moltes coses. Em va comentar que últimament veu que l’angle de visió de la nova generació està inclinat cap a baix i orientat cap a les coses petites. Em va aclarir que es referia que, quan ell era jove, la gent sempre mirava cap al cel i no centrava l’atenció en pantalles minúscules que t’ofereixen dades esbiaixades.

Seguidament em va dir que sobretot aquesta generació s’havia oblidat de...  Bé, millor us ho explico després del millor de la meva setmana.

Tercer lloc. ‘Westworld’,sèrie televisiva creada per Jonathan Nolan i Lisa Joy. El perfecte final d’aquesta segona temporada aconsegueix que necessitis utilitzar tota la teva imaginació per comprendre part del que desitgen que entenguem.

Segon lloc. ‘Un lloc tranquil’ escrita per John Krasinski, Scott Beck i Bryan Woods. Més que una pel·lícula, és un cant a la mínima energia, al respecte per la naturalesa i a la recerca d’un camí sense paraules en què conviure significa acceptar viure amb els altres.

Primera posició. ‘Mediterráneo da capo’  (Festival de Peralada). Amb cada un dels temes del disc ‘Mediterráneo’, Serrat aconsegueix portar-te a bonics records que semblaven oblidats però que et guareixen automàticament.

Notícies relacionades

L’elogi revolucionari

Una campanya en prosa

I el meu veí de 90 anys em va dir que del que s’havia oblidat aquesta generació és d’“admirar la seducció de l’emoció extrema incomprensible”. Quan li vaig preguntar a què es referia, tan sols va replicar: “En aquest món hi ha emocions tan extremes que et poden semblar incomprensibles però que en realitat t’alimenten encara que no te n’adonis. Això és el que es perd aquesta generació perquè per admirar-les necessites estar totalment abocat al món i amb els ulls ben oberts”

Se’n va anar, i després del que va dir ja no puc parar de buscar aquestes emocions extremes incomprensibles per obtenir aquesta extraordinària seducció de què parlava.  ¡Feliç diumenge!