Editorial

Dues ales del PP en el pròxim congrés

Soraya representa el rajoyisme moderat i pragmàtic, mentre Casado i Cospedal encarnen un retorn a l'aznarisme

2
Es llegeix en minuts
zentauroepp44166253 soraya casado180705230147

zentauroepp44166253 soraya casado180705230147

Les peculiars primàries del PP –van votar 58.000 afiliats dels 67.000 d’inscrits, una ínfima part si era certa que els militants van arribar a ser 800.000– ho han deixat tot obert per al congrés extraordinari, que se celebrarà d’aquí a dues setmanes. L’exvicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría va arribar primera, però només amb 1.500 vots més que el vicesecretari Pablo Casado, que va relegar al seu torn a la tercera plaça la secretària general, María Dolores de Cospedal. El triomf de Santamaría, no obstant, no li assegura en absolut la victòria en el congrés perquè davant d’ella ja es dibuixa una aliança de Casado amb els perdedors, especialment amb Cospedal, enfrontada des de fa anys a la vicepresidenta de Mariano Rajoy.

Aquest front contra Santamaría ja es va intuir des de la mateixa nit electoral, en la qual Casado es va mostrar partidari de complir les normes i arribar al congrés amb les dues candidatures finalistes enfrontades perquè els 3.184 delegats decideixin. L’endemà de les primàries, Casado va ratificar que no s’integrarà a la candidatura guanyadora, que ha sigut des del primer moment l’oferta de Santamaría, una estratègia que, més enllà de les retòriques crides a la unitat, expressa el temor que la llista més votada resulti al final derrotada en el congrés.

El sistema a doble volta, amb col·legis electorals diferents –militants d’una banda, compromissaris sense mandat per un altre– permet qualsevol resultat, i més quan la diferència entre la primera i el segon és tan petita. Casado i Cospedal en tenen prou amb superar la contradicció que sempre han defensat,el valor de la llista més votada, per pactar i intentar aconseguir la presidència. Tot i això, encara que es produeixi l’acord, tampoc és segur que els compromissaris ho respectin, perquè els que voten en el congrés no són els mateixos i perquè en l’elecció dels delegats hi compten molt els aparells provincials del partit. Per això, Santamaría, guanyadora en la meitat de les províncies, encara no ho té tot perdut.

Si finalment no hi ha llista d’integració, com demanen molts barons regionals, en el congrés s’enfrontaran dues ales del PP, la que representa Santamaría, el rajoyisme moderat i pragmàtic, i la que encarna el duo Casado-Cospedal, més ideològica, més conservadora, una espècie de retorn a l’aznarisme amb la cara juvenil del candidat. De qui sigui el vencedor en dependrà el futur del PP i de la dreta espanyola.