Fer l'idiota

Aquesta setmana ha tocat posar el crit al cel per l’indecorós comportament de Maradona a les grades del Mundial de Rússia. S’han escrit nombrosos articles parlant de la seva decadència, alguns de molt saberuts i dramàtics, que l’acusen de ser un egòlatra, un impresentable i una ruïna humana.

Doncs bé, potser Maradona és una ruïna humana, però el més probable és que tots ho acabem sent, i abans no haurem jugat a futbol (ni fet res) amb el talent extraordinari, l’energia i la passió de Maradona. Segurament tampoc haurem fet felices tantes persones com Maradona (és una bona vara de mesurar la vida, la felicitat que hem sigut capaços de provocar en els altres). I conec persones molt elegants i molt primes (crec que part del problema que la gent té amb Maradona és que està una mica grassonet, les dones es queixen de discriminació, però la seva no és res comparada amb la que pateixen els grassos i les grasses) que per dins són absolutes ruïnes humanes.

Alguns diuen que està acabat, però acostumen a ser els mateixos que utilitzen el repugnant terme ‘looser’ (perdedor, en anglès) per definir les persones que, segons ells, no han arribat prou lluny a la vida, no han aconseguit fama i diners, diners, sobretot.

Maradona fent l’idiota a la grada no és res més que això: un paio fent l’idiota, i no és res més greu que això (i sens dubte des del meu punt de vista no amaga cap simbolisme ni paral·lelisme amb la selecció argentina ni amb el seu extraordinari país). Maradona em recorda Ava Gardner, expulsada del Ritz per fer pipí al mig del vestíbul de l’hotel (o sigui, per fer l’idiota). Em recorda també Kate Moss, que va ser crucificada fa 10 anys per una foto en què se la veia en un estudi de música preparant unes ratlles de cocaïna per al seu nòvio cantant i els seus amics (o sigui, per fer l’idiota i jugar amb foc).

Però cap dels tres, ni Ava, ni Kate, ni Maradona no estaven treballant, simplement es dedicaven a fer l’idiota en el seu temps lliure, com molts de nosaltres, cosa que és absolutament lícita. Entenc que potser això pot escandalitzar als puritans Estats Units de l’actualitat, però això és el Mediterrani, aquí érem més tolerants amb els vicis aliens, amb els excessos i amb el llibertinatge.

Notícies relacionades

Naturgy: no tots els fons són iguals

La immoralitat d’EH Bildu

Jo sé qui és Maradona, és el paio de les jugades impossibles, l’autor del gol del segle, la mà de Déu. El que faci ara fora del camp com a jugador retirat per suportar la vida (tasca gairebé impossible de vegades) és assumpte seu.

Potser hauríem de deixar la mà de Déu en pau i preocupar-nos per fer alguna cosa excitant, útil i apassionant amb les nostres, que només queden dos mesos d’estiu.