EL TEXT I LA TEXTA
El mèdium 'podcast'
zentauroepp44014240 mas periodico leonard beard para juan carlos ortega180627192548
No és la primera vegada que li parlo aquí del millor invent sonor d’aquest segle: el 'podcast’. Hi ha diverses plataformes a internet que ho recullen tot: conferències, entrevistes, debats, reflexions i qualsevol cosa que li pugui passar pel cap.
Un dels seus principals avantatges és que aconsegueix eliminar l’inconvenient temporal. És com si no estiguéssim subjectes a les lleis de l’espai i del temps. Vull dir que un pot escoltar programes de ràdio ja desapareguts. El 'podcast’ és com una güija, però que en aquest cas funciona de meravella i no és una sobirana estafa paranormal. És tremendament útil si vol tornar a sentir allò que l’havia entusiasmat, però en ocasions es produeix el miracle i un se situa davant d’un dels misteris més gegantins. Intentaré explicar-me.
Durant vuit anys es va emetre a Onda Cero un programa espectacular que potser molts de vostès van sintonitzar. Es deia 'La Parroquia' i el locutaven amb un gran talent Arturo González Campos, Sergio Fernández (El Monaguillo) i Gemma Ruiz. La primera hora de l’espai la dedicaven a xerrar amb uns oients tan estranys com tendres. Algunes persones mal pensades creien que els locutors se’n burlaven, però res més lluny de la realitat, perquè la veritat és que s’establia amb ells una complicitat que poques vegades s’ha vist a la ràdio espanyola. Després d’això, dedicaven l’última part del programa a parlar de cine, de literatura, de còmics, de música, i ho feien amb tantíssima passió i coneixement que era impossible no quedar rendit.
Doncs bé, jo no vaig escoltar res d’aquest programa durant els vuit anys d’emissió. Res. Ni una hora. Ni un segon. No sé què dimonis estaria fent a aquelles hores de la matinada, però el cert és que me'l vaig perdre.
Ara, gràcies al 'podcast’, he pogut recuperar tots aquests àudios; centenars d’hores en què la meva admiració ha anat creixent minut a minut.
Notícies relacionades¿Saben què els dic? Un comença a estar fart de columnes en què l’il·lustrat escriptor mira les coses amb menyspreu, amb aquest cinisme que de manera incomprensible té tant prestigi. Jo prefereixo parlar bé d’allò que m’ha entusiasmat, perquè crec, honestament, que és la millor manera de millorar una mica aquest món rematadament boig i enfadat.
Així que els recomano que entrin a IVOOX o en la plataforma que desitgin i teclegin amb afecte “La Parroquia”. Connectaran amb un programa desaparegut, però que no està mort en absolut. Continua viu d’alguna manera, habitant en aquell més enllà ideal de què ens parlen els parapsicòlegs. Perquè si la ràdio és un mitjà, el 'podcast’ és un mèdium. I vostès poden connectar ara mateix amb aquest més enllà, amb aquesta dimensió perduda i plàcida, i escoltar les veus passades d’aquests tres treballadors de la ràdio plens de talent.
