Un Mundial amb ximples i rovellats

Només un seleccionador ximple, acabat i presumptuós com ho és en el seu declivi Joachim Löw no vol tenir al seu equip Leroy Sané, del Manchester City, el millor davanter de l’any. Sembla que no volia haver de deixar a la banqueta algun dels seus homes de sempre, amb els que ho va guanyar tot anys enrere. Però els Müller, Mario Gómez, Boateng, Özil i companyia ara són veterans una mica rovellats, amb menys gana de victòries (ja se les han menjat totes) que els nois joves de Mèxic i Corea del Sud, que els van guanyar les mil carreres que van fer contra ells, i ja no tenen ganes d’esforçar-se al límit. I en futbol si els millors no van al màxim, solen perdre contra equips inferiors que sí que van a totes.

Remarco que Alemanya va perdre més ella sola que no contra els rivals i crec que aquest Mundial és menys revolucionari del que diuen. Es parla de molta igualtat, d’immensa capacitat de lluita dels modestos, però al final s’han classificat els poderosos de sempre, menys aquesta Alemanya que es va suïcidar. Cap equip africà no va superar la fase de grups (sempre en passava algun), queda un únic conjunt asiàtic i també han quedat fora la majoria dels llatinoamericans, que són proletaris en això de la pilota. De revolució, res. Fins i tot un altre país ric en futbol, l’Argentina, també es va suïcidar, però al final li van poder cosir les venes que s’havia tallat en una banyera plena de llàgrimes. Era el líquid de la ploradissa que va crear la incapacitat de Sampaoli i els deu companys de Messi per no destorbar-lo i deixar que els guanyés més o menys solet els partits. Aquest tècnic,  Sampaoli, s’ha emportat el segon premi del concurs de ximples per no alinear fins que no va tenir més remei a Banega, l’únic argentí cosí llunyà de Xavi i Iniesta i capaç d’associar-se amb Leo. L’Argentina enyora Maradona però a Moscou està tan trasbalsada com ell.

Equips que et poden amargar

Notícies relacionades

Dir-se Terricabras

Puig surt a la borsa amb cinturó de seguretat

Hi ha molta i bona competició pel davant. Tres països (el Brasil, França i Bèlgica) encara no han fet les meravelles de les que són capaces, però semblen tenir més possibilitats que els altres. Però hi ha equips prou bons per amargar-los, com Croàcia, Anglaterra, l’Uruguai, Dinamarca i Suècia. I Rússia, l’equip amfitrió, que com és tradició en els mundials, en qualsevol moment els àrbitres li poden donar un cop de mà. La morbositat afegida és que això pot passar diumenge contra Espanya. De la Selecció del Madrid queda ben poc per dir. Va de baixa a les apostes perquè –perdonin l’acudit fàcil– encara que tingui Hierro sembla tan rovellada com Alemanya. No ha jugat a res. Hierro és covard i conservador amb les alineacions i fa jugar diversos homes que demostren que no estan en forma o que no troben el lloc. I també és molt inexpert com a tècnic tant a l’hora de plantejar els partits com quan els ha de reactivar amb canvis d’homes sobre la marxa.

Pensant en el Barça donaré unes opinions telegràfiques. Pel que s’ha vist a Rússia ha sigut un gran encert contractarCoutinho, ara no valdria la pena fitxarDembélé  i mereix seguir a la plantilla blaugrana Yerry Mina. La resta de jugadors es defensen bé. Pensant, així mateix, en el Barça però d’una altra manera diré que es pot esperar una ràpida eliminació del Portugal de Cristiano Ronaldo, que els mèrits de Kroos han sigut grans però efímers, i que agradi o no el trio Modric-Griezmann-Isco  fa mèrits per estar l’Onze Ideal del campionat. ¿I Sergio Ramos? ¡Viva Rusia manque pierda!  En qualsevol moment Putin pot ordenar-ne la detenció perquè fa al seu país el que li consenten a Espanya.