Anar al contingut

Al contraatac

Pimpinela

JOS LUIS ROCA

Pimpinela

Ana Pastor

La cursa per succeir Rajoy ens regala una radiografia fidedigna de com està el PP de veritat per dins

La cursa per succeir Mariano Rajoy ens està regalant una radiografia molt fidedigna de com és el Partit Popular de veritat per dins. Per començar, hem sabut que el PP no és la formació més gran del nostre país, com ells asseguraven, al·ludint a la mida. Els més de 800.000 militants que tenen han resultat ser una altra cosa, ja que la major part no contribuïen econòmicament i no estaven al dia amb els seus rebuts. Al no complir les seves obligacions s’han quedat sense el seu dret a votar. Són bastants els dirigents del PP, el partit ara minvant, que es van burlar durant molt temps dels afiliats del PSOE i dels inscrits de Podem. També hi va haver moltes bromes quan aquests van posar en marxa processos interns i democràtics d’elecció. Llavors, en el PP van parlar de baralles estil Pimpinela, van dir que era una cosa pròpia de les pel·lícules, que no permetia centrar-se en els assumptes que realment preocupen els espanyols i que era un fracàs. Ara tots ells observen amb estupor o participen del cor de veus que demanen dins del PP més democràcia interna i, per tant, assemblar-se més als que van criticar.

Entretots

Publica una carta del lector

Escribe un post para publicar en la edición impresa y en la web

Per als populars, els seus congressos (en els quals es va recolzar Aznar  o Rajoy) eren el sistema perfecte. Era el temps en què la militància no existia i només hi havia un candidat. Els compromissaris no havien de passar gaire temps pensant en el seu vot. Ara l’exministre García-Margallo, vinculat al PP des del 1989, denomina aquests congressos "consell d’aiatol·làs". Veure-ho per creure-ho. Amb tants anys de silenci fins avui. Ara també Pablo Casado qüestiona el cens i fins i tot envia Castella-la Manxa (territori de Cospedal) al seu equip per revisar les llistes d’inscrits. La tela que sosté aquests dies el quadro d’hiperrealisme en el PP deixa veure a més la crua batalla sempre negada en públic entre l’exvicepresidenta i l’exsecretària general. Sáenz de Santamaría fa cara de pòquer cada vegada que li pregunten per algun tema orgànic i diu, sense pudor i sense posar-se vermella: "Jo no hi era". Veure-ho per creure-ho. Cospedal fa una rialla per respondre amb certa fúria: "Sáenz de Santamaría fa anys que és al comitè executiu". Cap d’elles no s’ha atrevit a acceptar el debat que han demanat altres candidats. Per a què assemblar-se a les democràcies anglosaxones, als que fan anys que practiquen la democràcia interna quan es pot ser el de sempre. Queden sis dies perquè sapiguem quins dos candidats passen la primera tria a la successió de Rajoy.

PD: Alberto Núñez Feijóo continua esfullant la margarida del seu preferit o preferida. I tots i totes van buscant la seva mirada per tenir la seva benedicció i el seu vot.  

Temes: Mariano Rajoy PP

0 Comentaris
cargando