repressió a egipte

El gel del dipòsit de cadàvers d'El Caire

El macrojudici és una mostra del grau de repressió que viu Egipte des del cop d'Estat de l'Exèrcit fa ara cinc anys

3
Es llegeix en minuts
zentauroepp23305962 attention editors   visual coverage of scenes of injury or d180908193614

zentauroepp23305962 attention editors visual coverage of scenes of injury or d180908193614 / ASMAA WAGUIH

El macrojudici, del qual s’han conegut aquest dissabte les sentències, és una mostra més del grau de repressió que viu Egipte des del cop d’Estat de l’Exèrcit fa ara poc més de cinc anys. La xifra de 739 acusats, alguns d’ells condemnats a morir a la forca, és una mica inferior a les més de 800 persones que van morir durant l’assalt de les forces de seguretat el 14 d’agost del 2013 a les places Rabaa al-Adauiya i Al-Nahda d’El Caire. Els que s’han assegut a la banqueta són els que van ser víctimes del desallotjament a matadegolla, els que els han condemnat són els qui van ordenar l’atac.

Els militars van intentar des d’un principi minimitzar i no deixar rastre de la matança, “una de les matances de manifestants més gransperpetrada un sol dia en la història recent”, segons Human Rights Watch. De fet, poques hores després de l’assalt, la plaça Rabaa al-Adauiya tornava a estar preparada per a la vida quotidiana. Les autoritats s’havien afanyat per netejar l’escenari amb summa eficàcia. No hi havia ni un sol control d’accés a la plaça i la gent podia caminar i tafanejar entre les restes de runa. Res indicava que poques hores abans havien mort cosits a trets centenars de civils.

A aquelles hores, la magnitud de la tragèdia no era a la plaça sinó al dipòsit de cadàvers de la capital egípcia. Els cossos sense vida, embolicats en llençols blancs, jeien amuntegats al terra de l’edifici. La calor era sufocant. Mentre uns familiars entraven per identificar els seus, d’altres sortien carregant taüts que dipositaven en pick ups per portar-los als cementiris. Hi havia també els qui feien cua davant muntanyes de barres de gel, amuntegades a les cantonades, que servien per evitar la descomposició ràpida dels cadàvers.

La matança de les places d’El Caire va ser el punt de partida del que ha succeït al llarg dels cinc anys de mandat del mariscal de camp, Abdel Fattah al-Sisi, el capitost del cop d’Estat que va fer fora del poder al primer president elegit democràticament en la història d’Egipte, l’islamista Mohamed MursiAnys de desaparicions forçoses, execucions extrajudicials, detencions arbitràries, tortures i centenars de condemnes a mort.

Centres secrets de detenció

Notícies relacionades

Les presons d’Egipte concentren més 65.000 detinguts polítics, la gran majoria islamistes dels Germans Musulmans, tot i que també hi ha entre reixes activistes que van tenir protagonisme a la revolta del 2011, com Wael Abbas o Alaa Abdel Fatah, i altres dissidents. Hi ha tanta gent empresonada que el Govern ha hagut de construir més centres penitenciaris, 14 des de l’aldarull militar, sense comptar amb un nombre indeterminat de centres secrets de detenció, segons dades de la Xarxa Àrab per a la Informació dels Drets Humans (ANHRI).

Al-Sisi representa la continuïtat d’un mandat militar que dura ja més de 60 anys i que va arrencar a començaments dels anys cinquanta amb el coronel Gamal Abdel Nasser, que va succeir Anwar al-Sadat. Després va venir Hosni Mubarak que, després de trenta anys al poder, planejava cedir el regnat al seu fill Gamal, un civil, fet que no compartia part de la cúpula de l’Exèrcit, per això els uniformats no van aixafar amb els seus tancs la revolució del 2011. La revolta els va anar de primera per desfer-se de Mubarak i de la seva pretensió d’implantar al país una república hereditària. L’únic que va aconseguir trencar la tradició de mandats militars va ser Mursiavui a la presó i condemnat a mort des del 2015. Però això va ser en un altre macrojudici en què es van dictar més d’un centenar de condemnes, pura rutina a Egipte d’Al-Sisi.

Temes:

Egipte