La UE cedeix davant dels populismes

La UE s’ha sotmès al xantatge directe plantejat per ItàliaItàlia i a la pressió menys vistosa però igualment nociva de l’anomenat 'Grup de Visegrád', així com a la intimidació d’un dels estats federats alemanys, el de Baviera, que ha amenaçat de fer caure el Govern federal alemany. L’acord assolit en la complicada cimera europea, dominada pel tema migratori, és una neta concessió a la ultradreta i una victòria del populisme. La UE n’ha sortit amb la rendició d’un dels principis que havien sigut la base del seu funcionament des de la seva fundació, el de la solidaritat que havia permès a països amb passats dictatorials i amb economies molt precàries -des d’Espanya i Portugal fins a Bulgària i Romania, passant per Polònia o Hongria-, assolir nivells de convergència amb els altres països membres.

Aquella solidaritat ha deixat d’existir quan només ha sigut possible arribar a acords sota mínims que preveuen mesurades que seran aplicades de forma voluntària. És a dir, que els acords seran ignorats pels països que s’han oposat netament a acceptar immigrants al seu territori fins i tot tractant-se d’una crisi humanitària. La falta de solidaritat ja es va posar de manifest quan diversos països van tancar les fronteres i es van negar a acceptar les quotes de persones que els havien sigut assignades. L’última reunió no ha fet més que certificar l’enterrament d’aquell principi. Aquesta era la primera cimera a la qual assistia Pedro Sánchez. En el panorama de desnonament, ha fet gala de sensatesa. Espanya rebrà fons (es preveu l’augment d’arribades) a canvi d’ajudar Angela Merkel acollint migrants que siguin a Alemanya.

La trista ironia d’aquesta cimera és que no existeix ara una crisi migratòria. El nombre de migrants que han arribat a Europa de forma il·legal ha caigut en el 96% amb relació a les xifres de finals d’estiu i inicis de tardor del 2015.  El nivell d’arribades és molt inferior al d’abans d’aquell any. I en el cas concret d’Itàlia, el seu nombre és el 80% inferior al dels sis primers mesos d’any passat. El que la UE té és una gravíssima crisi política i com abans s’intenti afrontar, millor serà per a tothom. El fenomen migratori no desapareixerà i una UE responsable ha de saber gestionar-lo amb solucions a llarg termini i tallar el pas a més populisme.