Des d'un altre angle

Des que la humanitat els va inventar, els números s’han convertit en el llenguatge universal. Tot és numèric. Els diners van ser i són el primer ordre universal. No tothom creu en Al·là, ni en el comunisme, ni en els drets humans, però tots, sense excepció, creuen en el dòlar. Això diu Yuval Noah Harari, expert en processos macrohistòrics, en el seu assaig 'Sàpiens’. Un llibre per veure les coses des d’un altre angle. De lectura obligada.

Numèricament, la natalitat a Barcelona és una catàstrofe. Ho hem sabut aquesta setmana: a la capital catalana neixen menys nens que mai. Les morts superen de llarg els naixements. Quan els nens de la generació del 'baby boom’, entre els quals em compto, tinguem 80 anys, viurem en un dels països més envellits del món.

Més població i els mateixos recursos

El món. Aquesta pilota superpoblada. L’any 2050 serem 10.000 milions. Amb els mateixos recursos, o gairebé. Dependrem de la nostra capacitat per crear cultius que creixin més ràpid i de les nostres reserves d’aigua. En canvi, l’esperança de vida augmentarà. Als països subsaharians on avui es viu fins als 55 anys, es podrà arribar als 65. ¿Endevinen a quina part del món s’arribarà folgadament als 85? Ergo: la gent continuarà migrant, morint en viatges inhumans darrere una felicitat que potser no existeix. I els privilegiats del món continuaran provant d’evitar que ho facin, perquè la seva arribada podria posar en perill les seves xifres.

Notícies relacionades

Plorar de pena

Les incògnites del 12M

Ja sé que si fos tan fàcil no es resoldria en una columna, però ¿no sembla més assenyat canviar de punt de vista? Per exemple, felicitar-nos per ser un dels pocs països que no creix i creix sense control. Aprofitar aquesta circumstància per acollir aquells que no tenen futur. Invertir en els seus països d’origen, perquè puguin tenir-lo. Deixar d’imaginar que el món es divideix en fronteres i éssers humans diferents els uns dels altres.

Ho sé, ho sé, els 'hooligans’ del capitalisme m’acusaran d’utòpica. Però, posats a apostar per invencions, prefereixo creure en la utopia que en la macroeconomia.