Dues mirades

Un altre 1-O

President Torra, amb les ferides encara obertes, ¿de veritat Catalunya necessita "crear" un altre 1 d'octubre?

1
Es llegeix en minuts
zentauroepp43716093 pla mig d un seri s president de la generalitat  quim torra 180612134408

zentauroepp43716093 pla mig d un seri s president de la generalitat quim torra 180612134408 / Jordi Bataller

¿Què va passar a Catalunya l’1-O? Les càrregues brutals de la policia, per descomptat, però molt més. Per primera vegada, el procés va ser vist amb bons ulls a Europa i el món. La violència policial sobre ciutadans que volen votar és una imatge imbatible. El Govern de Puigdemontho sabia. Ho hauria d’haver sabut el Govern de Rajoy.

Notícies relacionades

Aquell dia, les emocions es van desencadenar. Milers de ciutadans es van mobilitzar. Van amagar les urnes, van passar la nit a les escoles i, a través de les xarxes, van informar dels punts de votació. Persones de totes les edats van acudir a votar. Molts, al límit del plor. L’exaltació per la victòria de l’enginy va durar poc. Van començar les càrregues. I l’horror de les imatges. Només l’alcaldessa socialista Núria Marín es va enfrontar a la policia. Cap líder independentista no va protagonitzar una imatge semblant. El dolor, la ràbia i el neguit es van estendre entre la població. ¿Això era tot el que es podia esperar del Govern d’Espanya o, encara pitjor, d’Espanya?

L’1-O va ser una rotunda victòria moral de l’independentisme. Tots els que havien discrepat d’un referèndum que no complia els mínims requisits democràtics van veure com els arguments quedaven ofegats per una emoció desbordada. Una Catalunya commocionada, amb uns líders trasbalsats, es va precipitar a una DUI simbòlica. Un farol, com ha reconegut Ponsatí. Les ferides encara estan obertes. ¿De veritat, presidentTorra, Catalunya necessita "crear un altre 1-O"?