Un acord més que necessari

Canvi de cicle en elssalarisa Espanya. El principi d’acord d’acord  assolit entre sindicats i patronals preveu un increment mitjà del 2% anual fins a l’any 2020 i deixa un altre 1% a mercè de les dinàmiques sectorials i d’empreses concretes. El resultat final segurament no és del gust de tothom. Molts esperaven que els salaris es tornessin a indexar, com a mínim, amb la inflació. No s’han quedat lluny de la pujada actual dels preus, però és possible que, abans que venci l’acord, la variació de la política monetària per part del Banc Central Europeu (BCE) dispari les tensions inflacionistes. Veurem que ocorre si això passa.

De moment, tenim que Espanya reprèn el camí dels acords entre els actors socials. Això en si mateix és una bona notícia. L’aplicació de les mesures europees ens va deixar sense negociació durant gairebé una dècada. Reobrir aquest camí pot permetre abordar altres qüestions com la recuperació d’alguns drets laborals, com ara la ultraactivitat dels convenis, el canvi de model productiu, la formació professional o les condicions dels acomiadaments. Sense acord entre patronals i sindicats, la competitivitat de l’economia espanyola queda en mans de la precarietat en forma de salaris baixos i temporalitat. Una dinàmica que no és bona per als treballadors, però tampoc per a les empreses. És positiu que els models de concertació com el de la indústria automobilística s’estenguin al conjunt.

Els efectes de la pujada salarial han de tenir conseqüències també en el creixement econòmic general. Teòricament ha d’impulsar la demanda interna i, conseqüentment, la recaptació fiscal. Possiblement aquesta és la raó per la qual el nou Govern de Pedro Sánchez s’ha implicat a tirar endavant aquest acord. Alguns dels projectes emblemàtics que s’ha proposat l’Executiu en minoria són impossibles sense el consens amb els agents socials que, al seu torn, pot estimular el suport d’alguns grups del Congrés. I la majoria són inviables sense una recaptació fiscal més gran que, per mantenir la competitivitat, s’ha de basar en el creixement general de l’economia i no en l’augment de la pressió impositiva. Es tracta, en definitiva, de tornar als consensos bàsics del contracte social europeu arraconats durant una crisi provocada pels excessos del neoliberalisme.