Anar al contingut

ANÀLISI

Idees per abordar la immigració

Idees per abordar la immigració

Rafael Vilasanjuan

Europa hauria d'encarregar un estudi per deixar clar als apòstols de la por que no és possible mantenir l'Estat del benestar sense immigrants

Només control de danys, draps calents per intentar salvar l’Alemanya assetjada pels xenòfobs.  Aquest era l’objectiu de la reunió informal dels 16 presidents Brussel·les. Veurem a quin acord són capaços d’arribar quan dijous que ve la cimera ja sigui formal amb tots els països, encara que no s’intueix cap idea nova en l’horitzó de la immigració, i tot i així ¡quina falta ens fa!

Per a això caldria començar a parlar de la immigració com a oportunitat. No és tan difícil, abans de proposar camps tancats a països europeus –sens dubte una cosa millor que nous guantánamos a l’Àfrica–, cal analitzar què volem. Perquè de campaments així, ja n’hi havia a Calais i el Govern francès els va desmantellar. Si el que es vol és separar entre els que tenen dret d’acollida, perquè el seu retorn és una sentència a mort, la qüestió és, ¿què fem amb els que únicament venen a buscar feina? ¿Podem considerar que retornar algú al país de què surt perquè no troba oportunitats per sobreviure, ens és aliè? La majoria dels que arriben responen a aquest últim perfil. Venen de la misèria i mantenir-los en camps esperant-ne retorn no tancarà la crisi, mes bé al contrari, la farà mes visible.

Lamentablement, seguim en l’assumpte de la immigració per darrere dels temps. Mai hi havia hagut tan poques expectatives per a un acord, però potser per allà és per on començar a buscar idees. ¿Quin altre argument té la ultradreta ItàliaAlemanya Àustria? Avui el temor de la immigració l’esbomben els qui l’utilitzen com a únic argument d’accés a un poder que de cap altra manera no assolirien. L’error és acceptar el seu discurs. El 2018 s’ha registrat l’índex d’arribades més baix dels últims 5 anys. A penes 50.000 nous immigrants han arribat als ports del sud d’Europa aquest any. No és una allau, ni estem davant un número que pugui desbordar la capacitat d’acollida. El principal problema de la immigració avui és el discurs, no quants n’arriben.

Apocalipsi

Limitar el número, no obstant, no serà suficient per calmar les veus apocalíptiques que utilitzen la temor dels immigrants per tancar les seves fronteres. Allà neix una altra idea: no hi ha cap economista que aposti per mantenir l’actual Estat de benestar a Europa amb una població envellida i taxes de fertilitat tan baixes.

El Consell hauria d’encarregar als principals centres d’anàlisi i a un elenc d’economistes –progressistes i conservadors– un estudi amb horitzó el 2030 que respongui a una sola pregunta: ¿Podem créixer sense immigració? La resposta no només donaria el nombre d’immigrants que Europa necessita en la pròxima dècada, permetria també canviar la narrativa dels apòstols de la por, orientant a més el pressupost comú a finançar un acord de fluxos d’immigració regulats, controlats i segurs. Davant els draps calents d’ahir a Brussel·les aquesta és l’alternativa a convertir aquesta crisi en una oportunitat.

0 Comentaris
cargando