IDEES

Adeu a 'Fotogramas'

2
Es llegeix en minuts
jgblanco42327755 graf405  madrid  26 02 2018   el actor alejo saura  acompa a180624164451

jgblanco42327755 graf405 madrid 26 02 2018 el actor alejo saura acompa a180624164451 / JuanJo Martin

Em va avançar la notícia el redactor en cap de la revista, Pere Vall, una tarda que me'l vaig creuar al Video Instan: ‘Fotogramas’ traslladava la redacció a Madrid i l’equip es quedava sense feina o es mudava també a la capital: la majoria ha optat per anar-se’n a casa i seran reemplaçats per un nou equip que no serà fàcil de reunir per arribar al nivell d’eficàcia dels cessants. Reconec que la notícia, tot i que em va entristir una mica, no em va sorprendre gaire. No donaré la culpa de la mudança al procés, ja que la cosa sona més a una decisió empresarial no exempta de lògica: si la indústria audiovisual espanyola es concentra a Madrid, no és estrany que la revista degana de l’assumpte acabi allà. De fet,la deslocalització de la nostra indústria cultural va començar fa un munt d’anys, a l’inici del pujolisme, quan les distribuïdores cinematogràfiques, les discogràfiques i fins i tot els grups periodístics (com el que edita aquest diari) van optar per l’exili mentre les nostres autoritats competents adoptaven una actitud displicent molt ben resumida en la frase de Pujol “Que s’en vagin”. Mentre es quedessin els que tinguessin com a prioritat ‘fer país’, tot anava vent en popa.

Notícies relacionades

‘Fotogramas’ ja no és la revista familiar que van fundar els paresd’Elisenda Nadal,  Antonio Nadal-Rodó i María Fernanda Gañán, el 1946. Pertany al grup Hearst –¡els hereus del ciutadà Kane!– i fa temps que Barcelona no és Xanadú per a ningú. Va ser una revista especialment barcelonina al final del franquisme i en els primers anys de la Transició, quan escrivien Mr. Belvedere, Maruja Torres, Terenci Moix o Àngel Casas i als seus lectors els interessava el cinema i moltes coses més que feien de la publicació la revista més moderna del país. En aquella època, Barcelona pintava molt a Espanya. Barcelona, la ciutat dels emprenedors, davant del Madrid dels funcionaris. Als més joves els sorprendrà, però en aquells temps no hi havia a Barcelona funcionaris de canya i cafetó: van arribar amb el pujolisme i llavors vam veure que ‘el fet diferencial’ tenia uns límits i que també aquí ens encantava l’eterna sopa tonta professional

Mentre ‘Fotogramas’ se’n va a Madrid, alguns il·lusos continuen parlant de cocapitalitat i de tornar a ser el motor cultural d’Espanya, però els nostres governants prefereixen que Barcelona sigui la capital d’una república imaginària.

Temes:

Cine