Al comptat

Dèficit d'humanitat

Una UE tan inflexible amb les polítiques econòmiques es revela incapaç de consensuar estratègies per pal·liar el drama humà de la immigració

1
Es llegeix en minuts
jcarbo43792964 this handout picture obtained from french non governmental o180616210113

jcarbo43792964 this handout picture obtained from french non governmental o180616210113 / KENNY KARPOV

Sorprèn la virulència amb què en una Unió Europea (UE) que s’anomena garant del benestar social i el progrés ressorgeixen sentiments de xenofòbia i menyspreu envers l’altre que crèiem enterrats als passatges més foscos de la història del segle XX.

Les últimes declaracions del ministre d’Interior italià, Matteo Salvini, sobre els immigrants, a qui es refereix com a “carn humana”, evoquen els episodis més negres delsrègims feixistes, que haurien d’haver quedat enclosos als llibres d’història.

És evident que l’allau d’immigrants refugiats pot ser un problema si s’aborda sense estratègia i en calent. No n’hi ha prou amb les bones intencions, encara que siguin molt millors que les dolentes i de tant en tant calgui donar un cop de puny sobre la taula, a l’estil del que el Govern de Pedro Sánchez ha donat amb l’‘Aquarius’, per despertar consciències. Però cal tenir plans i preveure solucions per als qui pateixen el drama d’abandonar la seva llar per guanyar-se la vida o, simplement, per salvar-la.

En etapes de gran creixement manca de mà d’obra, alguns dels que ara exigeixen barreres eren els primers a reclamar facilitats per contractar estrangers. A tot això s’afegeix la poca empatia dels països que manquen de fronteres conflictives (diguem-ho així) amb els que viuen aquesta realitat cada dia. Falta solidaritat, comprensió i política comuna. 

La UE ha fet poc per ser propera els ciutadans, però els governs nacionals han contribuït en utilitzar-la com a parapet per afrontar les crítiques: “Cal fer-ho perquè ho diu Brussel·les”, solen dir com a excusa. Aquest repartiment de papers entre el poli bo, que mai no té la culpa;  i el dolent, que imposa receptes que produeixen dolor, ha distanciat l’Executiu i les institucions europees del conjunt de la ciutadania. I la reacció, avivada pels efectes de la crisi econòmica, és el caldo de cultiu delspopulismes  més menyspreables aprofitat pels polítics i pels xarlatans més oportunistes.

Notícies relacionades

La veritat és que una unió que és tan inflexible amb les polítiques econòmiques, que obliga a complir mil·limètricament els criteris de dèficitdeute i altres variables fredes i macroeconòmiques, al marge dels seus efectes sobre la població, es revela alhora incapaç de consensuar una estratègia davant de la immigració i insensible enfront d’aquest drama humà. Cada un va a la seva. 

Tant complir les receptes econòmiques i resulta que més que el relacionat amb els comptes i les finances públiques el veritable dèficit que pateix Europa és d’humanitat.