Benvinguts al futur

Avui és el dia. La meva revisió anual. No estic particularment nerviós. M’he despertat aviat i he esmorzat un petit entrepà de grills cruixents amb una amanida d’algues. Deliciós. I a més acompanyat per un suc multivitamínic fet amb fruites de proximitat. Els plats i els mínims residus els he dipositat escrupolosament als respectius contenidors i sé que gairebé el 100% dels seus components em tornaran reciclats. M’agrada el meu joc de coberts, tots els he imprès a casa amb la meva impressora 4D, que a més d’imprimir en les tres dimensions també ho fa en la coordenada temps i provoca la seva degradació biològica en poques hores.

Això em recorda que a veure si el cap de setmana em puc passar pel Museu de la Ciència on tenen aquella bossa de plàstic que han trobat en les últimes excavacions de l’època premil·lenial. Crec que està exposada al costat d’un bidó de petroli. Que ridícul que sembla ara tot quan tenim bacteris modificats genèticament que es mengen els hidrocarburs i els nostres vehicles són impulsats per energia solar. Un mig somriure apareix als meus llavis hidratats quan recordo aquells polítics que van posar un impost al sol.

Una confecció sostenible

El meu vestit és mínim i funcional. De colors alegres que em diuen que són bons per al nostre esperit, un component que encara no hem pogut identificar. I a més la seva tela regula la temperatura del meu cos, la qual cosa ens ha fet estalviar molt respecte a aquells rupestres aires condicionats. Potser la part que més m’agrada és que estan fets seguint una economia sostenible, i no s’han produït en països on es practica l’explotació infantil per manufacturar-los.

Abans d’enviar les meves dades mèdiques, miro les notícies del món a la meva pantalla virtual connectada 'on line' amb el meu ordinador quàntic. A Mart han trobat una nova font de coltan, element indispensable per al mòbil, que evitarà encara més les injustícies per la seva obtenció a l’Àfrica; els gels dels pols continuen regenerant-se a causa del Tractat de Toronto del 2050 contra el canvi climàtic; la cobertura de la vacuna contra el virus de la síndrome de la immunodeficiència humana ha assolit el 80% de la població mundial; i el Barça entrenat per Messi ha tornat a guanyar la Copa Planetària. Hi ha coses, com aquesta última que no canvien.

Abans de posar-me amb la revisió sanitària, avançaré una mica la feina. He de confessar que trobo a faltar una mica als companys de feina, perquè des que la majoria de persones treballem des de casa només tinc l’oportunitat de veure’ls en les teleconferències. Les tardes, després d’adaptar els horaris a la norma establerta per la conferederació de repúbliques nòrdiques, són de temps lliure. Per a la conciliació familiar. Però esclar això també ha canviat molt. Sobretot des de la nova llei de la robòtica.

Amb els drets dels humans

Potser no és coincidència que aquest pensament em vingui quan sento que la Vania es desperta. Ella no fa soroll, és simplement el suau murmuri dels llençols blau marí del llit. La Vania ja no va ser comprada sinó que ella mateixa va escollir la seva destinació. De les primeres de la nova generació d’androides que van ser reconeguts com a éssers amb els mateixos drets que les persones. Les seves capacitats multitasca i de predicció estan molt buscades al mercat laboral. Jo soc més primitiu i m’agrada el primer petó que em fa al matí. Els programes emocionals obtinguts a partir dels descobriments de la bioinformàtica Dra. Mireia Thompson van ser clau perquè passéssim de considerar-los màquines a individus amb drets i obligacions com nosaltres. Desitjo ser digne dels seus circuits.

Notícies relacionades

Testosterona antiprocés

Dia irrellevant

Ja seria hora que enviés les dades al servei de salut central. Endollo el meu dispositiu nanotecnològic subcutani a l’endoll i la "big data" circula a la velocitat del llampec per la xarxa. No creguin que hem abandonat el contacte físic amb els nostres metges perquè dins d’un tub escupo amb compte, el tanco hermèticament i el dron el recull al balcó. Quant ha canviat el paisatge de la ciutat amb aquests minirobots voladors que travessen la metròpoli, mentre humans i androides caminen per una ciutat gairebé buida de cotxes i motos.

Tant de bo les meves probabilitats matemàtiques de desenvolupar amb el 30,3% càncer, 61% de demència i 66% malaltia vascular disminueixin amb les noves troballes que s’estan fent al barri de la biomedicina i la biotecnologia localitzat a prop d’aquelles tres antigues xemeneies de la fàbrica. Sense contaminació, ara puc veure les estrelles. Tal com, un dia ara tan llunyà, em va dir el meu pare que faria.