SEQÜELES D'UNA TROBADA HISTÒRICA
Més química amb dictadors que amb el G-7
Tant Trump com Kim Jong-un han tret profit de la cimera de Singapur per reforçar les seves figures a escala interna i internacional
zentauroepp43713693 st01 singapur singapur 12 06 2018 el presidente de los180615181919 /
Sembla un mem sobre la cimera entre Donald Trump i Kim Jong-un, però no ho és. Abans de la trobada a Singapur, es va poder sentir en el programa Fox & Friends de Fox News, el més retrògrad de la televisió més pro Trumpde tot els EUA: “Independentment del que passi en aquesta reunió entre els dos dictadors... (sic)”. Això va provocar una rèplica àcida d’Adam Best, productor i fundador de The Left: “Aquesta ficada de pota és, probablement, la cosa més honesta que s’hagi dit en la història del programa”. Chesterton estaria orgullós del sarcasme.
No estan clars els acords específics, més enllà de la teatralitat dels gestos. Trumpva cancel·lar unes maniobres militars conjuntes amb Corea de Sud que unes setmanes abans havien estat a punt de fer descarrilar la trobada. De fet,Trumpla va suspendre. No se sap si es tracta d’un gest de bona voluntat o d’una concessió. Pyongyang s’ha compromès a començar la desnuclearització. No hi ha dates, ni terminis, ni pressupost per emprendre la tasca. Només sabem que serà “molt aviat”, en paraules del president dels EUA.
¿Futur Nobel de la pau?
Trumpva aprofitar l’èxit que almenys no va acabar en un cop de porta –que era una de les pors en vista dels antecedents i el caràcter volcànic dels dos–, per penjar-se la medalla. Ja hi ha qui el promou com a futur Nobel de la pau. És un premi entre tants disbarats, que un més tampoc no li restaria la poca credibilitat que li queda. Sovint es confon el descans del guerrer amb el treball honest a la recerca de la pau. Entre els fallits hi hauria Menachem Begin, Yasser Arafat, Henry Kissenger, Juan Manuel Santos iObama?, entre altres.
Per destacar els seus mèrits a la cimera, Trumpva assegurar que quan va arribar a la Casa Blanca, els EUA i Corea del Nord estaven al límit de la guerra (nuclear), una informació que no és certa. Si va estar al límit de la guerra o no va ser després, quan es va instal·lar al Despatx Oval i va començar a llançar insults com míssils contra Kim Jong-un, a qui anomenar petit gras i Rocket-man, entre altres floretes.
La majoria, a favor
La venda del seu èxit ambKim Jong-un, que ja és una celebritat global com ell, li permetrà millorar la popularitat en un any clau al seu país: se celebren eleccions legislatives al novembre. El 72% dels nord-americans aproven la trobada, segons una enquesta de Quinnipiac. En el cas del votant republicà, el suport supera el 90%. El més insòlit és que només el 20% dels entrevistats creu que Corea del Nord renunciarà a les seves armes nuclears, que era la qüestió central. A Corea del Nord no hi ha enquestes.
No es va parlar de drets humans per no enrarir el clima de concòrdia. Corea del Nord és, juntament amb Eritrea, una de les dictadures més brutals del món.Trumpja ha oblidat aquesta mena de detalls. En declaracions posteriors va qualificarKim Jong-unde “tipus dur”, com els herois de les pel·lícules deJohn Ford.
A la reunió va mostrar al seu nou amic un vídeo, preparat pels seus assessors, que els presentava com a grans líders. És el que buscava tota la parafernàlia atòmica deKim Jong-un, que el tractessin com un igual. Li devia agradar que la premsa occidental comparés la trobada de Singapur amb les grans cimeres deRoosevelt,StaliniChurchill. ¡Com s’ha de desnuclearitzar, no seria ningú!
Atracció pels dictadors
Podria ser matèria d’anàlisi psicològica la inclinació trumpiana de deixar-se enlluernar pels líders forts, o si ho prefereixen més clar, pels dictadors. Vladímir Putin és un exemple; el general al-Sisi d’Egipte, un altre. Adam Schiff, representant del Partit Demòcrata i membre del comitè d’Intel·ligència de la Cambra, va comentar aquesta setmana que el president s’entén pitjor amb els seus aliats del G-7, i amb el seu veí canadenc, el primer ministre Justin Trudeau.
Mentre els ‘spin doctors’ (en català es pot traduir per ‘venedor de motos’) i ell mateix, en el seu compte de Twitter, proclamaven de victòria diplomàtica nord-americana, la premsa russa va destacar l’èxit deKim Jong-un. Un d’aquests diaris afirma que l’excessiva confiança deTrumpen els seus dots de persuasió el converteixen en una persona manipulable. Poden dir al lector que es tracta d’una opinió manipulada perquè prové de Rússia. Mirem ‘The Economist’, que és una revista liberal britànica de gran prestigi. Aquesta setmana va titular: “Kim Jong Won”.
Darrere de Corea del Nord hi ha la Xina, el gran defensor al costat del president sud-coreà,Moon Jae-in, d’aquest canvi, d’aquest desglaç, del pas dels estirabots i els insults a fer queTrumpconvidi el seu antic enemic a Washington. No descartin un passeig plegats per Disneylandia. Atès el seu perfil, segur que s’ho passaran molt bé.
