Al contraatac

S'han d'aclarir

Si l'independentisme defineix què vol en aquesta legislatura, en comptes de perdre el temps començarem a guanyar-lo

2
Es llegeix en minuts
jregue43362127 barcelona 16 05 2018   concentraci n de la plaza de la cated180613114435

jregue43362127 barcelona 16 05 2018 concentraci n de la plaza de la cated180613114435 / CARLOS MONTANYES

En les dues últimes setmanes, el centre de gravetat de la política catalana s’ha desplaçat i no consisteix tant a actuar a Barcelona, Berlín o Brussel·les com a mirar què passa a Madrid. No, no és cap sucursalisme. Es tracta d’un temps d’espera. Els independentistes intenten calibrar en primer lloc la consistència dels primers passos de Pedro Sánchez i la seva capacitat de defensar davant de la caverna decisions com finalitzar el control excepcional dels comptes de la Generalitat. Un segon tema: provar de veure si el PP reflexiona de veritat sobre el que li ha passat i si el seu contraatac serà fer una oposició tan irracional com la que va efectuar M Punto Rajoy anys enrere per descavalcar a Zapatero. El tercer objecte d’atenció és desxifrar el patètic i mut desconcert de Ciutadans després de perdre de cop la 'pole position’ preelectoral que ja pensava que havia aconseguit. I hi ha una quarta qüestió: endevinar per on sortirà Podem, perquè els socialistes no consolidin el lideratge moral de l’esquerra que han recuperat des de la moció de censura.¿Intentarà Pablo Iglesias matar Pedro Sánchez amb petons de cargol (d’acer) o preferirà encongir-lo per força?

Pugna interna en el sobiranisme

Notícies relacionades

De moment, el sobiranisme prefereix mirar a Madrid a començar a aclarir-se sobre el que vol per a aquesta legislatura autonòmica. Practica una política declarativa gairebé sempre intranscendent, tot i que se li escapen perles com el reconeixement de la senyora Ponsatí que tot el que va passar a l’octubre va ser una partida de pòquer jugada de farol. I posa en circulació, potser a títol de globus sonda, idees com la que els seus diputats a Madrid no s’involucraran en la tasca de començar a pensar quins canvis constitucionals necessitem. Tots percebem una complexa pugna entre els qui consideren necessari governar Catalunya el millor que es pugui, avançant dialècticament cap a la independència, però sense córrer el risc d’anar a la presó, i guanyar temps convivint amb les institucions espanyoles, i els qui desitgen tornar com més aviat millor als enfrontaments amb desobediència i batussa.

Insisteixo: s’han d’aclarir. Ho necessitem els ciutadans catalans de tots els colors, però també la resta d’Espanya, perquè li sigui possible refer la seva actitud respecte a nosaltres. De moment hem tingut una dada significativa. Puigdemont, potser per allò de 'com pitjor millor', va demanar que no es recolzés la moció de censura de Sánchez. Els seus el van desatendre amb l’ostentació més lleu possible. Això ha portat de la mà que, a més de cessar la vigència del 155, ja estigui suprimit el control afegit sobre les finances (que permetrà que el Govern governi de veritat), i crec –faig un pronòstic– que aviat tindrem alguna novetat sobre els polítics presos. Potser en comptes de perdre el temps comencem a guanyar-lo, però el sobiranisme s’ha d’anar aclarint.