Anar al contingut

Compromís internacional

Un Govern feminista, ¿també en política exterior?

Un Govern feminista, ¿també en política exterior?

María Solanas

Espanya pot liderar amb l'exemple el desafiament que requereix la igualtat com a bé públic global

És inajornable incloure l'equiparació d'homes i dones en l'equació sobre el futur de la UE

El llenguatge construeix la realitat. Quan no es banalitzen, les paraules tenen una enorme capacitat transformadora. Per això és important que el poder polític col·loqui el feminisme (el principi d’igualtat de drets d’homes i dones) al centre de l’acció de govern. Que l’Executiu espanyol es defineixi com a feminista, i el president Sánchez vinculi el seu compromís "inequívoc" amb la igualtat de gènere a les mobilitzacions feministes del 8 de març és una declaració de principis. No és banal, i construeix la realitat.

Missatge a altres líders

Per la seva composició, el Govern espanyol (6 ministres homes i 11 ministres dones, en qui a més recauen importants carteres i els temes econòmics clau) és, en si mateix, un referent d’enorme importància política –la igualtat és una qüestió de poder– i social. Va més enllà del simbolisme i contribueix a combatre estereotips i a superar barreres. Trasllada un missatge clar a tota la societat: amb voluntat política és possible canviar la realitat i impulsar una "nova normalitat" basada en la igualtat entre homes i dones. Amb el nomenament del seu Gabinet, el president Sánchez ha demostrat que comptar amb l’Executiu amb més ministres dones del món (totes elles d’indiscutible solvència i experiència) no era tan difícil. O, en paraules de l’ONU Dones, "com de relativament senzill és aconseguir la igualtat al més alt nivell de lideratge polític quan hi ha voluntat política". Com també subratlla aquesta organització, amb la seva decisió, el president espanyol "estableix un precedent i eleva el llistó", mentre "envia un missatge important a altres líders sobre la velocitat del canvi i la importància de liderar amb l’exemple". Es tracta d’una decisió política (en el sentit de 'politics’) d’enorme rellevància i impacte, que transcendeix l’àmbit nacional.

Això és essencial i la seva traducció en polítiques públiques sostingudes en el temps resulta imprescindible per consolidar avenços substantius. El Govern central ha apuntat ja algunes de les seves prioritats, com l’execució del pacte contra la violència de gènere, o una llei d’igualtat laboral (que inclou la bretxa salarial). ¿I en política exterior? La igualtat de gènere, a més d’un dels 17 objectius de desenvolupament sostenible, és transversal a tota l’Agenda 2030, una agenda nacional i global a què Espanya haurà de contribuir. Sense l’apoderament de totes les dones i les nenes, serà molt difícil aconseguir la resta dels objectius, i molt en particular la pau i la seguretat internacionals, assumptes centrals de la política exterior.

Lideratge en igualtat de gènere

Entre el 2004 i el 2011, lleis innovadores com la integral contra la violència de gènere i la d’igualtat efectiva entre homes i dones van convertir Espanya en un país de referència internacional. Recentment, durant el seu bienni 2015-2016 al Consell de Seguretat de les Nacions Unides, el Govern central va recuperar un cert perfil internacional en matèria d’igualtat, que no es compassava amb polítiques en l’àmbit nacional. Amb el nou Gabinet del president Sánchez, Espanya s’ha situat com el país més avançat del món en termes de participació política de les dones en el poder executiu i projecte a l’exterior una imatge de lideratge en matèria d’igualtat de gènere. Enfortir aquest renovat perfil internacional, i donar-li consistència i solidesa, demandaria, juntament amb les polítiques públiques de dimensió nacional, una política exterior que es pugui encunyar també com a feminista (en la línia de Suècia i el Canadà), i que situï la igualtat de gènere com un veritable objectiu estratègic, també en el plànol internacional.  

Entretots

Publica una carta del lector

Escribe un post para publicar en la edición impresa y en la web

Per a això, Espanya hauria, en primer lloc, d’actuar a la UE (en el si de la qual la igualtat de gènere és lluny de ser una realitat). Incloure la igualtat entre homes i dones en l’equació sobre el futur de la Unió és inajornable. Així mateix, Espanya hauria de liderar la defensa i la promoció de la igualtat de gènere en els organismes multilaterals, i molt en particular, en el si del Consell de Drets Humans, del qual formarà part durant el trienni 2018-2020; donar-li centralitat (i recursos) en la cooperació internacional; elevar a un lloc prioritari l’agenda Dona, Pau i Seguretat; i incorporar la igualtat de gènere en tots els diàlegs polítics bilaterals, entre altres mesures de mitjà i llarg termini. Espanya pot, com a actor global i europeu, liderar amb l’exemple, i imprimir el sentit d’urgència que requereix el desafiament. La igualtat de gènere és un bé públic global. I també es juga en la política exterior.