El llistó moral de la política

Al conèixer-se la renúncia forçada del ministre Màxim Huerta pels seus vells problemes amb el fiscMàxim Huerta, la corresponsal de 'Le Monde' a Espanya va sentenciar: "La nova moral hispanosueca no en deixa passar ni una". Va encertar Sandrine Morel, implacable anatomista del procés sobiranista en el seu assaig 'El huracán catalán' (Planeta): l’ètica luterana, imperant en les democràcies nòrdiques, ha arrelat per sorpresa en la política espanyola.

Davant la moral política hi ha dues posicions extremes: la que imposa la tradició ibèrica –negar l’evidència, protegir el correligionari, no assumir cap responsabilitat... i encara menys dimitir–; i la que dicten els nous temps: a la menor sospita, tallar en sec.

Dimecres, quan es va difondre la sanció imposada al ministre de Cultura per frau fiscal, Pedro Sánchez va intentar desbrossar una via intermèdiaPedro Sánchez: escoltar les explicacions de Huerta, analitzar les seves pràctiques fiscals, sospesar pros i contres de la seva continuïtat... Però el president va acabar superat pel remolí dels esdeveniments: amb molta pena va haver de forçar la dimissió de Huerta per evitar mals majors.

ESCLAU DE LES SEVES PARAULES

Notícies relacionades

Huerta dimiteix com a ministre de Cultura pel frau a Hisenda

Màxim Huerta va ser condemnat per defraudar a Hisenda 218.322 euros

En la seva decisió hi van pesar la inconsistent versió del ministre, els avisos d’Hisenda i, abans que res, el trampolí que el va portar a la Moncloa: una moció de censura presentada en nom de l’exemplaritat contra un president tacat per la corrupció. Si s’haugés mostrat complaent amb una pràctica fiscal socialment indefensable hauria començat a cavar la seva tomba política. Era, al cap i a la fi, esclau de les seves paraules: si va prometre fulminar qualsevol dirigent del PSOE que eludís impostosPSOE, no n’hi quedava una altra que fer el mateix amb el titular de Cultura.  

L’'affaire Huerta', en tot cas, situa molt amunt –en latituds nòrdiques– el llistó moral de la política espanyola: a la menor ombra de dubte, cessament a l’instant. D’ara endavant, serà igual tenir una fortuna oculta en un paradís fiscal o una sanció fiscal; la pena política serà idèntica. L’empatx de corrupció exigeix sens dubte una purga, però mantinguem-nos vigilants davant els puritanismes impostats que presagien inquisicions futures.