Anar al contingut

DUES MIRADES

Hi ha gent que quan arriba aquesta competició tanquen portes i finestres i es reclouen a casa (o al bar més proper)

Hi ha una escena que corre per Internet en què un noi argentí exposa a la seva parella la impossibilitat d’anar un determinat dissabte del mes de juny a un casament al qual estan convidats. "És el Mundial!", diu ell. I ella li pregunta quin partit tan important juguen aquell dissabte. "Ha de ser de l’Argentina", afegeix la jove, donant a entendre que, si fos de l’Argentina, podria arribar a comprendre la seva obsessió. "No, l’Argentina juga un altre dia", diu el noi. "El partit de què et parlo és Mèxic contra Corea del Sud". Llavors comença el gag. La noia –com és natural– queda estupefacta i s’enfada, amb tota la raó del món. I ell comença la seva particular teoria sobre el Mundial. "Aquest cosí que es casa, ¿no hauria pogut triar un altre mes o un altre any? Només hi ha un Mundial cada quatre anys, ¿no tenia temps de fer-ho abans o després? ¿I ha hagut de voler casar-se just el dia que fan Mèxic contra Corea del Sud?".

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar en l'edició impresa i a la web

Hi ha gent així. Quan arriba aquesta competició tanquen portes i finestres i es reclouen a casa (o al bar més proper) per no perdre’s ni un detall d’uns partits que, en altres circumstàncies, serien el més avorrit del món. Ara també ho són, avorrits i soporífers, però resulta que estan guardats en un cofre amb què, a l’obrir-lo, tot i que a dins hi hagi un Mèxic-Corea del Sud, esclata el perfum de la infantesa, d’aquells dies de Mundial en què només importava el futbol.

0 Comentaris
cargando