A la presó

Urdangarin, a la presó. Cau l’últim símbol del ‘pelotazo’. Aquell estat d’immunitat que va enriquir tantes persones i va envilir tot el país. El paisatge es va poblar de grues. Tonto era el que no especulava i cada pam de terra semblava que tenia el seu cofre del tresor amagat. Una pudor d’avarícia desbordada va atacar totes les capes de la societat. També la monarquia. A una de les pedres que engalanaven la corona, la gemma més espontània, juvenil i esportiva.

Urdangarin, a la presó. Avís definitiu a tots els que se senten immunes. Als que creuen que es poden burlar de la llei en nom de paraules poderoses. Quan aquell marmori Felip VI va dissertar sobre el respecte a la lleiFelip VI en el seu discurs després del referèndum a Catalunya, sabia molt bé de què parlava.

Notícies relacionades

L'Audiència de Palma dona cinc dies a Urdangarin per ingressar a la presó

Urdangarin: de duc a la galeria

Elsa Artadi, en un atac de meliquisme, va declarar que l’operació policial a la recerca del cens del’1-O  no era més que una maniobra per distreure l’atenció informativa de la condemna a Urdangarin. La visió de la portaveu del Govern s’apropa més a l’aspiració de creure’s encara el centre de l’actualitat que a la realitat. Però, malgrat les radicals diferències entre el ‘cas Nóos’ i l’1-O, hi ha un estat mental que comparteixen: l’obsessió de creure’s superiors.

Urdangarin, a la presó. Una mica de reparació per al’Espanya saquejada. La que va ser víctima del ‘pelotazo’, la que va patir l’esquinç de la crisi, la que encara sobreviu ancorada en la precarietat.