LA FOGUERA
Bonistes i dolentistes
Encunyem ja el terme 'dolentista', que farà referència als qui tenen per tota moral el càlcul utilitari
GRAF8250. MAR MEDITERRANEO, 11/06/2018.- Rescate en alta mar, en la madrugada del domingo 10 de junio, de parte de los 629 inmigrantes que han sido trasladados al barco Aquarius, fletado por Médicos Sin Fronteras y SOS Mediterranee, al que se le ha impedido atracar en Italia y Malta. El presidente del Gobierno español dio hoy instrucciones para que el barco pueda atracar en el puerto de Valencia para evitar una catástrofe humanitaria. EFE/Oscar Corral /
Pedro Sánchez s’ha ofert a posar a València un vaixell amb més de 600 migrants que Itàlia havia deixat a mercè de la resta del món després de l’heroica decisió del seu nou vice primer ministre, Matteo Salvini, que encara no sé si es va educar a l’escola de Trump o a la de Mussolini. Clar: la dreta tuitaire no ha tardat ni 10 segons a acusar Sánchez de produir un efecte trucada i bonista.
Sobre l’efecte trucada poc es pot dir. Si un país tracta bé els necessitats, el lògic és que més necessitats intentin arribar a aquest país, com ha passat amb Alemanya i Holanda durant la crisi dels refugiats sirians. Això, no obstant, no canvia d’un dia per l’altre. Espanya ha engegat en concertines i ha disparat pilotes de goma a prou persones perquè la mala fama ens acompanyi un temps. Encara hi ha “marca Espanya” a netejar. No hi haurà bona fama mentre no tanquin aquests monstruosos centres d’internament.
Bo i dolentista
Notícies relacionadesLa decisió de Pedro Sánchez és, simplement, bona. Segons explica la Faes de Aznar en un document del 2005, “bonisme” és l’actitud beata d’una esquerra ingènua i benintencionada que no calcula les conseqüències dels seus gestos humanitaris. Serveixi aquest article per encunyar des de ja el terme “dolentista”, que farà referència als qui, com els de Faes, tenen per tota moral el càlcul utilitari i creuen, com Rajoy, que “una cosa és ser solidari i l’altra és ser solidari a canvi de res”.
Però la decisió de Sánchez és, a més, patriòtica. Alguns (hi ha molts dolentistes en aquest grup) en tenen prou amb veure la bandera o l’himne perquè els entri l’ardor patriòtic. D’altres necessitem bons actes del nostre país per sentir una cosa semblant a aquest orgull. ¿Bonistes? Ja. Si hi ha un gos apallissat a la carretera que mira passar als cotxes, ningú no dubta que la decisió bona és recollir-lo, curar-lo i demà ja es veurà. ¿Què passarà demà amb aquestes 600 persones? ¿En vindran 600 més? El dolentista no dubtaria a solucionar aquest problema amb la seva indiferència. Ningú no va dir que la bondat fos fàcil.
