Mirador

La part simbòlica

2
Es llegeix en minuts
undefined43572264 madrid  01 06 2018  pleno congreso de los diputados  moci n 180608211341

undefined43572264 madrid 01 06 2018 pleno congreso de los diputados moci n 180608211341 / JOSE LUIS ROCA

Abans que es conegués el govern de Pedro Sánchez, el PP escalfava la banda de l’oposició amb l’argument que el nou Executiu, a més de conduir a l’apocalipsi, només podria la part simbòlica. S’entén que era un menyspreu i que en dir “la part simbòlica” es referien a gestos intranscendents, a diferència d’altres governs que condecoraven les verges i cantaven “El novio de la muerte”. La part simbòlica importa: hi ha més missatge en una promesa sense crucifix que en la declaració prefabricada d’un dirigent. També n’hi ha que un president toqui el dos d’una compareixença sense acceptar preguntes, com va fer Sánchez res més arribar a la Moncloa. La part simbòlica indica la idea del món que té cada protagonista.

Al succeir-se els sobresalts de manera tan abrupta, correm el risc que els fets s’instal·lin sense que els assimilem i visquem fora de la nostra pròpia època. S’han produït totes les circumstàncies –reis que abdicaven, polítics que dimitien, esclats de corrupció, caigudes d’intocables, investidures que no sortien, independències proclamades després de ser suspeses, sentències, processos i empresonaments– fins a desembocar en un Govern d’última hora del qual s’assenyala la seva precarietat, 84 diputats de 350. Durarà poc, es diu. No hi haurà temps perquè faci res. “Un gabinet de passarel·la” que només podrà fer la part simbòlica.

Ocorre, malgrat els cants més malastrucs, que ha canviat el concepte del temps i ara els dies s’allarguen. Encara que t’hagis despertat als jardins de la Moncloa, la nit pot sorprendre’t al reservat d’un restaurant, ofegant la pena d’abandonar no ja el Govern, sinó el poder. Als dies els caben més de 24 hores i als mesos més de 30 dies, de manera que en plena acceleració dels temps a Sánchez se li presenta l’oportunitat d’assenyalar el principi d’una època. El final d’una altra època ja va anar a assenyalar-lo José María Aznar, disposat a “refundar el centredreta” espanyol en què seria el primer cas pràctic en el qual es refongui alguna cosa cap al passat, en comptes de cap al futur.

Notícies relacionades

Des que va caure el bipartidisme, aquesta és la primera vegada que es dona l’alternança en el Govern. Suposa un canvi de coordenades i Sánchez ha enviat els primers senyals, conscient de l’oposició que li presentaran PP, Ciutadans i també Podem, com va córrer a advertir Pablo Iglesias. Al Govern central li espera “un calvari”, segons va vaticinar el mateix secretari general de Podem que va sortir de la moció de censura al crit de ‘Sí que es pot’. Llavors, ¿quin marge li quedarà a Pedro Sánchez? Li quedarà la part simbòlica, això que en altres parts anomenen la política. ¿Per exemple? “Si les coses comencen a canviar a poc a poc –cal tenir la mirada llarga però el pas curt–, si es renova RTVE, si es deroguen els aspectes més lesius de la llei mordassa, si s’apliquen els permisos iguals i intransferibles, si s’executa el pressupostat contra la violència masclista, si es comencen a desbloquejar coses enviarem un missatge a tota la societat”. Quedarà la part simbòlica. La cita, per cert, és d’Íñigo Errejón.