Com defeca un ministre

Hi ha gent a qui li sembla malament que Pedro Duque sigui ministre. ¿Vostès ho entenen? Jo no, per molt que ho intento. I el més incomprensible és l’argumentació utilitzada per a això: que si és un nomenament mediàtic, que si en deu saber molt de l’espai però gens de gestió... Ja saben, aquestes coses que diu la gent en les tertúlies per omplir minuts interminables. Jo, de veritat, només hi veig avantatges. Per fi algú compromès amb la ciència, que la coneix i l’estima. I és aquest últim verb, ‘estimar’, el que sens dubte aconseguirà que el nou ministre dugui a terme la seva tasca amb eficàcia.

S’ha dit sempre que conèixer és estimar, però, si s’hi fixen bé, també és cert el seu contrari. Estimar és conèixer. Qui adora la ciència i el seu mètode, sens dubte, es desviurà per conèixer la manera de gestionar-la amb eficàcia. I Pedro Duque sent reverència per la ciència i els científics.

Conferència a la Fundació Juan March

Tots els que l’hem seguit, que hem llegit les seves opinions, ho sabem. Els recomano que escoltin una magnífica conferència que va fer fa un temps a la fundació Juan March. És fàcil trobar-la a qualsevol plataforma de 'podcast’. Posin a Google «Juan March» i «Pedro Duque» i allà descobriran un científic amb sentit de l’humor, fresc, jovial, intel·ligent i tremendament honest. I, a més, sentiran una cosa fascinant i divertida: la manera que tenia el ministre de defecar a l’espai, quan el seu cos era lliure de la força de la gravetat i les coses no anaven a parar on un tenia previst. Ho explica amb tanta gràcia, amb tantíssima naturalitat i tendresa, que és impossible no experimentar un enamorament sobtat de simpatia per l’astronauta.

Lluita contra les pseudociències

Notícies relacionades

Naturgy: no tots els fons són iguals

La immoralitat d’EH Bildu

Una altra gran meravella de Pedro Duque és la seva posició claríssima en la lluita contra les pseudociències. Els amants de les misterioses mentides han d’estar tremolant des del cap fins als peus, i amb raó. Als homeòpates se’ls ha d’haver quedat el rostre molt preocupat, perquè, o molt m’equivoco, o aquest home intentarà per tots els mitjans deixar clar el que és ciència i el que simplement ho sembla.

El ministeri de Duque és sens dubte el més important, tot i que molta gent ingènuament cregui que els prioritaris són d’altres. La ciència és la base de tot, el que ens pot salvar i el que ho farà si es gestiona amb eficàcia. Jo confio en aquest astronauta fort i prim, i m’importa molt poc el motiu pel qual hagi estat elegit per al seu càrrec. ¿És per quedar bé? Meravellós. Aprofitem-ho. ¿Perquè l’home és mediàtic? Formidable. M’importa un rave la raó, perquè m’entusiasma el resultat. A canvi del seu nomenament, m’empasso sense analitzar el dels altres ministres. Tu dona’m Pedro Duque i, si vols, posa Belén Esteban al Ministeri de Cultura. Em compensaria, de veritat. A mi i crec que a tots nosaltres.