Al contraatac
La petita possibilitat
Sánchez i Torra tenen una petita oportunitat per arreglar una mica les coses, introduir racionalitat, tranquil·litzar els espanyols no sectaris i millorar la situació dels catalans, els sobiranistes i els que no ho són.
lainz43636901 madrid 06 06 18 pedro s nchez presidente del gobierno 180606193431 /
Pedro Sánchez i Quim Torra són dos enemics que voldrien guanyar sense cedir, però saben que és impossible tant això de guanyar absolutament com això de no cedir. Amb tot, tenen una petita oportunitat per arreglar una mica les coses, introduir racionalitat, tranquil·litzar els espanyols no sectaris i millorar la situació dels catalans, dels sobiranistes i dels que no ho són. Ara el que convé és que ningú no es posi nerviós ni imposi presses, perquè seria il·lògic que no continuessin les tensions. Si ells dos ho volen intentar, han de ser coherents i s’han de salvar la cara davant les seves pròpies rereguardes. Per això té sentit que des d’un costat s’apressi a l’alliberament dels presos i que des de l’altre s’impedeixi que els consellers facin traspassos de poders propagandístics a les mateixes presons espanyoles.
Una desacceleració racional mai no és una frenada. Passen coses que ajuden (el fiscal general ja no és un home de Rajoy i Catalá i no l’elegirà Rafael Hernando, l’home més lamentable d’aquesta crisi). Possiblement es reobriran amb finalitats lícites representacions catalanes a l’exterior similars a les d’altres autonomies, possiblement es replantejarà des de Madrid si la presó preventiva dels no jutjats es pot continuar aplicant amb tanta irracionalitat. S’han d’esperar així mateix de l’altre costat, a poc a poc, també alguns passos, com el de passar a parlar de la república com una aspiració i no una realitat i deixar de dir des del Govern que no es pot renunciar a una possible unilateralitat. Amb coses així sabríem que anem cap a algun lloc, malgrat que Sánchez i Torra tenen la doble vigilància de la dreta espanyola més intransigent i del conglomerat de la CUP i la sobirania més radical, respectivament.
La petita possibilitat d’avançar s’hauria de fer realitat a través de gestos bastant discrets i murmuris argumentats. La majoria absoluta del Congrés que va fer fora Rajoy pot recolzar aquest camí si davant l’independentisme respecta la Constitució. Pensar qualsevol altra cosa o exigir pressa continuaria demolint la convivència. D’entrada, el diàleg només es pot iniciar sobre la manera de començar a pensar junts, mentre s’encarrilen temes importants i clars (infraestructures, finançament, llengua, confirmació del model escolar...). Tenen raó els qui creuen que els que desitgen que la primera conversa en comptes de versar sobre la reforma de la Constitució tracti del dret d’autodeterminació ja han renunciat al diàleg. Torra anuncia que no pensa rendir-se. No es tracta d’això. Sánchez amb tota seguretat no li demanarà ni somriures ni que deixi de ser independentista, sinó que governi complint les lleis i amb tots els catalans junts i dins. És un horitzó estret, però és l’únic sense més bufetades.
