Un Govern que vol girar full

Pedro Sánchez ha format un Govern per legitimar el seu nou missatge. Ja no és el líder d'un corrent radical del PSOE. No és tampoc el del "no és no" al PP. Sap que ho té difícil (85 diputats sobre 350), però aposta per girar full de les moltes misèries dels últims anys amb un programa modernitzador (entre altres coses més dones que homes), europeista, i gestionat per gent competent. Un veterà dirigent, crític amb Sanchez, sentencia: "L’ha encertat, no fent un Executiu per als seus sinó per a una Espanya oberta."

Les cinc claus

Intentarà una síntesi amb cinc característiques: Una, és un Govern dels dos PSOE: el que ve de Felipe González i Zapatero, amb Josep Borrell, Carmen Calvo i fins i tot Margarita Robles, i el més sanchista, representat per José Luis Ábalos (el seu home per a tot), la també valenciana Carmen Montón, Meritxell Batet (PSC)... Dos, és un Govern que prioritza la modernització econòmica i l'aposta per Europa. La ministra d'Hisenda és María Jesús Montero, una metge tanc que ha fet complir a Andalusia els objectius de dèficit. La ministra d'Economia, Nadia Calviño, era ni més ni menys que la directora general de pressupostos de la UE i coneix Brussel·les tant com Madrid. El ministre d'Agricultura, Luis Planas, ha sigut ambaixador al Marroc i ha tingut una carrera molt llarga a Brussel·les. Fins ara era secretari general del Comitè Econòmic i Social de la UE. Missatge: Espanya vol pintar a Europa i sap que ha de complir les normes de Brussel·les. Borrell, antic president del Parlament Europeu, té allà un dels seus papers i es mourà amb més brillantor que García-Margallo o el trist Dastis.  

Notícies relacionades

El Govern de Pedro Sánchez bat el rècord de paritat a Europa

Les ministres (i els ministres) del Govern de Pedro Sánchez

Tres, el Govern sap que Catalunya serà clau. Amb Borrell i Carmen Calvo està clar que la Constitució no serà subhastada ni rendida. Amb Meritxell Batet (i Miquel Iceta de ministre sense cartera) que no quedarà per "escoltar, dialogar i voluntat de consensuar" (paraules de Sánchez). Quatre, és un Govern progressista, però amb ministres experimentats i tècnicament competents. La fiscal Dolores Delgado, a Justícia; Magdalena Valerio, a Treball; Teresa Ribera, a Energia i Ecologia, i la veterana (69 anys) Isabel Celaá, consellera de Patxi López, amb xarxes escolars diferents, a Educació. I cinc, és un Govern amb sorpreses. La representació no va per a un polític/a amb ambició ni una estrella mediàtica, sinó a la seriosa Isabel Celaá. El nou Ministeri de Ciència, a l'astronauta Pedro Duque, i el de l'Interior, a l'escrupolós jutge basc (de vegades pròxim als conservadors) Fernando Grande-Marlaska. ¿Transparència en les investigacions policials i als calabossos?

Sánchez és conscient de l'embolic. Arriba després d'una legítima moció de censura, però sense la unció de les urnes. I no té al darrere cap majoria, però sí una gran confiança en si mateix (¿excessiva?). I pensa que la competència i la capacitat d'il·lusionar poden esmorteir la força de la gravetat. Va dir que almenys per uns mesos. I ha format un equip bo i plural.