idees
El 'pulp' se'n va quan trenca l'alba
Mor Francisco Claudet, una de les grans firmes de la literatura de quiosc, autor de gairebé mil novel·les
zentauroepp43633098 icult180606140131
Molts dels bons de la història se’n van quan trenca l’alba. O quan despunta.
¿I a quina hora és això? No és necessari sincronitzar rellotges: els novel·listes de la literatura de quiosc i també els seus personatges ho saben bé.
Això succeïa sempre en els westerns que escrivia Francisco Claudet. I això vull pensar que li ha passat a ell, que va morir fa unes hores deixant gairebé un miler de novel·les plenes de vida i també una vida sovint de novel·la.
Francisco Claudet.
Les novel·les mai no s’escriuen soles i, en el cas de les novel·les de quiosc, hi ha un munt d’autors anònims, que cobraven a la línia i firmaven amb pseudònim ianqui, amb biografies tan explosives com les seves trames. Algunes me les va explicar un dia Pérez Andújar. Un d’ells, especialista en les novel·les 'pulp' d’arts marcials, era cinturó negre de karate. L’altre, que va triomfar pels seus westerns i que posava amb un Colt 45, va anar al seu dia als EUA a buscar or. El de més enllà, la predilecció del qual era el gènere de terror, solia posar en cementiris gòtics. Un altre d’ells era un funcionari de presons purgat pel franquisme, que, gairebé convertit en espia, ajudava els seus companys republicans empresonats, traient els seus manuscrits i entrant-los els honoraris.
Un es pregunta com va poder escriure més de 800 novel·les sense repetir ni un sol títol
Claudet va descobrir la literatura en llibreries de segona mà i es va enlluernar tant pels clàssics russos com per El Coyote de Mallorquí. Va treballar un temps a la Cinzano, fins que va rebre l’oferta d’escriure cinc novel·les al mes per 35.000 pessetes. Va firmar biografies de Dumas, de Kubala, de Marilyn i fins i tot el primer llibre sobre l’ouija. I es va convertir en un dels grans del 'pulp' espanyol, portant als quioscos del franquisme gris plom títols tecnicolor com 'Aluciman, '002 contra el hippy,' 'Érase una vez otra galaxia', 'El protagonista del miedo' o '¿Es peligroso ser senador, Mr. Kennedy?' Un es pregunta ja no com va poder escriure més de 800 novel·les, sinó com va poder no repetir ni un sol títol.
Així que Frank Claudet va aixecar el campament i se’n va anar al trencar l’alba. La resta ens convertim en els monstres tristos que van devorar els seus llibres i que li desitgen un feliç viatge. Tan feliç, tan trepidant, com les seves històries.
