Blanquejar amb un negre

Fa temps em van trucar per convidar-me a participar en un documental sobre un tema que desconeixia completament. No és que sabés poc sobre la qüestió o que no en tingués una opinió formada, és que es tractava de la primera vegada que sentia parlar sobre el tema. Així que vaig fer el que vaig creure més honest en tal cas, vaig rebutjar amablement la invitació. Vaig donar explicacions de sobres, però tot i així crec que el meu interlocutor es va enfadar una mica. Exactament igual que la vegada que em van trucar per participar en una xerrada sobre l’Alzheimer. Al cap d’un temps vaig poder veure el documental i per fi vaig entendre per a què em volien: per donar una nota de color. Allà on hauria hagut de ser jo hi havia una altra “dona marroquina”. El que digués o deixés de dir no tenia la menor importància. La meva feina, encara menys. I això ja m’ha passat diverses vegades.

No és racista només el que et diu a la cara “moro de merda” o el que et descarta automàticament quan es tracta de tenir-te en compteper a unafeina o un pis de lloguer. El paternalisme i la instrumentalització també són actituds racistes. Fa uns dies, un negre va pujar al balcó d’un edifici alt per salvar la vida d’una criatura a punt de caure i això el va convertir en persona. Va deixar de ser negre, immigrant, il·legal, pobre, analfabet, brut, gandul, un Mamoudou qualsevol per convertir-se en Mamoudou Gassama, de 22 anys, heroi de la nació francesa i per aquesta raó se li va concedir el més preuat dels tresors europeus: la condició de ciutadà. És a dir, en persona.

Notícies relacionades

Naturgy: no tots els fons són iguals

La immoralitat d’EH Bildu

Així que ho tinguin ben clar els milers d’immigrants que malviuen en el mecanisme ferotge de la il·legalitat o els qui depenen de la renovació dels seus permisos de residència per continuar tenint el dret de no ser sistemàticament perseguits pels carrers o tancats en aquests moderns camps de concentració que són els Centres d’Internament d’Estrangers. Que tinguin clar que per ser simples persones, per sobrepassar l’estigma que suposa la seva procedència, hauran de comportar-se com a superherois. No n’hi ha prou amb ser éssers imperfectes com els altres.

Mentrestant, a Europa van augmentant els partits netament xenòfobs, els que creuen que no passa res per deixar flotar els cossos ‘no humans’ dels immigrants a les precioses aigües del Mediterrani. Llàstima que aquests no tinguin l’oportunitat de demostrar que són capaços de fer alguna heroïcitat. Perquè conservar la mateixa vida sembla ser que brilla menys que salvar la d’un nen francès. Comparat amb això últim, és clar que la instrumentalització o el paternalisme poden no semblar tan greus, però és que una es va fent més gran i té una estranya sensació de 'retorn al futur'. L’altre dia, per exemple, em vaig trobar en un articlel’expressió 'fluxos migratoris’, que a mi em remeten a uns dies del mes i no a un conjunt de persones que individualment, una a una, intenten trobar un lloc on treballar i viure dignament.