Moció de sutura

A aquestes hores, Mariano Rajoy continua sent espanyol, ell mateix ens ho havia anunciat. Però, ja no és president; ni s’ho imaginava. Potser tampoc Pedro Sánchez quan va idear un moviment de fitxa inevitable però ple de riscos. Els seus enemics, molts, ja havien trobat una manera eficaç i amb escarni de treure-se'l del mig.

Pedro Sánchez és ja president; tanmateix, no s’ha guanyat el privilegi d’aparèixer a les fotos de Casa Lucio, de moment; neix estigmatitzat. La dreta exclusiva, inclosa la socialista, no accepta i defineix com a Frankenstein, la diversitat del Parlament, tanmateix, fidel reflex de la diversitat de la mateixa societat. Això, malgrat haver acceptat el frankenstein pressupostari. Ha sigut llest, no només va seduir els, de moment, només nacionalistes bascos, sinó que ha desactivat l’espoleta europea, els piròmans de la qual no haguessin dubtat a afegir-se a la resistència si no fos perquè havien donat abans el seu plàcet als pressupostos frankenstein de Rajoy.

Rajoy, el seu Govern, se n’han anat, no per una conspiració, sinó perquè la corrupció acaba amb qualsevol govern o, desbocada, acaba amb la democràcia mateixa. Sánchez és president perquè la democràcia funciona, té tota la legitimitat que li concedeixen els mecanismes constitucionals que els que es diuen constitucionalistes han demostrat desconèixer i no acceptar, fins i tot anomenant a la moció constitucional cop d’estat. La Constitució es pot interpretar, és ampla, però no hi ha interpretació falangista de la Carta Magna.

La corrupció s’havia constituït en el més gran dels rius peninsulars, certament amb molts afluents. Ningú, pels motius que fos, podria quedar-se al marge de la reconstitució dels principis democràtics de la nació o de les nacions  d’Espanya. 

La moció il·lusiona, reconstitueix, sutura. També pot ser una experiència demolidora si no es manté el seny i la responsabilitat. Sutura, primer a la democràcia, després a la societat descosida després d’anys de Govern popular. També haurà de suturar les costures trencades de la convivència territorial, objectiu imprescindible perquè una nova idea d’Espanya pugui acceptar-se per totes les parts.

Notícies relacionades

Plorar de pena

Les incògnites del 12M

Sutura l’esquerra, començant pel mateix PSOE. La marginalitat de les seves senectuts potser és imprescindible perquè es produeixi. I cus entre si les dretes. Hi haurà lluita acarnissada, però des d’un punt de vista simbòlic, la foto de les dretes d’Espanya donant suport a Rajoy està revelada i no serà fàcil per a Ciutadans explicar ara que és regenerador i enemic de la corrupció.

Pedro Sánchez 'Marlow', un dia qualificat de 'Ruiz', ha remuntat el seu riu, ara s’ho reconeixen fins i tot els que esperaven el seu fracàs per condemnar-lo a les vinyetes més sarcàstiques de l’humor de la capital. Però també el riu de la corrupció, el Congo, el Mekong, fins a trobar en un restaurant riu amunt Mariano Kurtz, el no decent d’aquell debat ja oblidat, fora de si, amb complex d’identitat, sense saber si era ell o M. Rajoy, a la bassa de l’arrogància i la supèrbia que ha caracteritzat el seu Govern aquests anys. Sánchez ha acabat amb ell potser mussitant una única frase, "l’horror!".