L'univers Sánchez

Rajoy va desaparèixer divendres passat, després que el PSOE registrés la moció de censura. Va comparèixer a la Moncloa, va posar a parir Pedro Sánchez per la seva interminable ambició i va anul·lar la seva agenda, inclòs el seu viatge a la final de la Champions. El més probable és que el president del Govern espanyol estigui aquests dies preparant el debat de la moció, perquè d’entrada no hi ha res clar i li pot tocar patir fins al final. No obstant, aquesta desaparició del mapa no és un fenomen estrany ni exclusiu dels moments d’incertesa extrema. És una cosa molt seva. Calla i se’n va, mentre els altres partits s’esgarrapen, es contradiuen, s’equivoquen i es couen en la seva pròpia salsa. 

Des que es va posar a sobre de la taula la idea de la moció de censura, hem vist que l’estratègia de Sánchez (això d’estratègia és un dir) és molt desconcertant. Va registrar la moció divendres a primera hora, abans de la reunió de l’Executiva i després de parlar amb els quatre gats que encara li donen suport amb entusiasme dins del PSOE. Ni tan sols va aixecar el telèfon per veure per on respiraven la resta de formacions polítiques; fet que, segons la meva opinió, evidencia que la seva iniciativa parlamentària encloïa més un acte de promoció personal que un pla veritablement útil per fer fora Rajoy.

Notícies relacionades

La moció i el bloqueig polític espanyol

Naturgy: no tots els fons són iguals

Diversos dies després, quan ja s’ha decidit a trucar, Sánchez assegura que són contactes “de cortesia”. És a dir, que no està provant d’obtenir suports. Entenc que, ja que tampoc no els aclareix què pensa fer si arriba al Govern central, vol que li donin suport per la seva cara bonica. Fem fora Rajoy per posar un senyor que no sabem què farà amb la nostra vida. Un somni fet realitat. Sánchez assegura que té “un full de ruta”. Ja imaginem que, amb tant temps lliure després de perdre una elecció darrere d’una altra, alguna cosa haurà pensat.

Rajoy continua desaparegut, mentre els independentistes canvien d’opinió cada dia. El PDECat va dir primer que "sí" a la moció per fer fora Rajoy, després que no donarien suport gratis a cap altre dels impulsors del 155 i ara sembla que estan tornant a la casella de sortida. Gabriel Rufián va desafiar primer Sánchez a anar a la presó a demanar-li el vot a través del vidre al líder d’ERC i ara ja està dient que “fer fora de la Moncloa lladres i escarcellers no és una opció, és una obligació”. Un embolic. Mentrestant, el PP diu que té lligat el PNB. Així que si la moció no tira endavant, Rajoy continuarà sense despentinar-se, fins a la següent crisi, i Sánchez tornarà a la irrellevància política. Però si aconsegueix carregar-se Rajoy, serà una gesta. Tant de bo aquestes idees que diu tenir Sánchez per gestionar el país siguin millors que tot el que li hem vist fins ara.