Maternitat sense cos

En els programes que parlen de les seves vides i a les revistes roses, les famoses surten de les clíniques privades on han donat a llum amb tota la felicitat del món a la cara i amb un ventre nou, pla i estirat, com si per allà no hagués passat mai una criatura acompanyada dels accessoris necessaris per al seu creixement: el líquid amniòtic, la placenta, un úter dilatat, un cos que ha gronxat durant nou mesos el procés complex i sovint pesat anomenat gestació. Aquest és un procés biològic imprescindible per a la perpetuació de l’espècie, l’únic disponible fins al moment, en espera que els descobriments científics aconsegueixin reproduir la magnífica maquinària que és l’embaràs.

Mentrestant el clar missatge que ens transmeten les famoses és que és possible una maternitat gairebé sense cos, sense estralls en l’anatomia, ni tan sols durant els dies posteriors al part. S’aconsegueix així que el mite de la virginitat es traslladi, no al sexe, compulsivament consumit en la nostra cultura postmoderna, exhibit de manera tan reiterada que ja no escandalitza ni els més puritans, sinó a l’embaràs. Sí, tenim embarassos virginals i no ens estranya. Ara a la immaculada no li està prohibit el sexe ni ha d’esperar a ser fecundada per un eteri esperit sant, ara el que no es pot notar és la metamorfosi d’un cos adolescent, de línies rectes, pits drets, pell llisa per la qual pugui posar-se l’ull del fotògraf o el mirall narcisista del mòbil.

Notícies relacionades

Jugar amb foc

Piscines plenes a l’‘Escuela de calor’

Davant dels cossos immutables de les immortals que ens proposen com a models a seguir, tot són frases d’admiració: “¡Fa dos dies que va donar a llum i està així de formidable!” ,“en poques setmanes ja ha tornat al treball”, “compagina amb alegria la seva nova faceta de mare amb la seva carrera professional”... No, no hi ha nits d’insomni en l’univers d’aquestes dones que són una ganga perquè poden amb tot i no es queixen mai. A sobre maduren i són capaces d’explicar davant la càmera que ara la seva prioritat és la seva nova criatura.

Hi va haver una generació de feministes que va creure que per conquerir els seus drets havien de renunciar a la criança i van deixar els seus fills nounats a casa per sortir a protestar als carrers i assaltar els llocs de treball que els havien negat fins aleshores. Això sí, van deixar els petits amb les seves pròpies mares o amb cuidadores mal pagades que van continuar fent la feina més antiga del món, que no és el de prostituta sinó el de cuidar els nens. En aquella primera etapa de lluita va semblar que el biberó era una solució contra la desigualtat imposada per la biologia que suposava la lactància. Fins que els experts en medicina ens van avisar que no hi ha millor llet per als cadells humans que la de les seves mares i que també per a elles resultava beneficiós donar el pit. Però des del feminisme encara hi ha qui veu en aquest fet natural, per a moltes dones fins i tot agradable, un mecanisme de submissió. Voldrien, com en el cas de les famoses, una maternitat sense cos.