La moció i el bloqueig polític espanyol

Hi ha un ampli consens que, després de la sentència de la ‘Gürtel’, Mariano Rajoy havia d’haver presentat una moció de confiança. No ho va fer perquè la declaració d’Albert Rivera (“la legislatura està acabada”), deixava clar que hauria perdut. Rajoy vol i creu que el millor és que segueixi. S’hi pot estar molt en desacord, però és el seu dret constitucional.

Pedro Sánchez ha presentat la moció de censura. Sí al consens en qüestions d’Estat, com la DUI catalana, però el líder de l’oposició no vol cobrir el Govern després d’una sentència demolidora. Sense moció quedaria en posició pastosa. Ara corre el risc de perdre. En tot cas és també el seu dret constitucional.

La tesi de l’avanç electoral

Ha sorgit també amb molta força (Cs, ‘El País’, ‘El Mundo’) la tesi que és obligat l’avanç electoral. Però a curt termini és impossible. Només el president del Govern pot convocar eleccions. I si no vol tot queda en soroll i un brindis al sol.

A més, Rivera no té els diputats necessaris per presentar una moció instrumental (per convocar eleccions). La idea tampoc no encaixa gaire a la Constitució que, per evitar la seva proliferació i la inestabilitat (IV República francesa), va establir la moció de censura constructiva: majoria absoluta, candidat i programa de govern. D’aquí la sospita que Rivera exigeix a Sánchez la moció instrumental perquè és el favorit en les enquestes.

Però res no garanteix que unes eleccions donessin una majoria sòlida o un pacte estable. Una de publicada aquest dilluns dona la victòria a Cs, amb menys escons que el PP avui, i al PP la quarta posició, amb més escons que ara Cs.  Però no hi ha majoria Cs-PP ni tampoc d’esquerres. ¿Seríem en un marc millor?

És cert que la moció de censura obre un període d’inestabilitat, però curt comparant-lo amb la dissolució de les Corts, la campanya electoral i les negociacions posteriors per a la investidura. Per això la moció de censura és més constitucional i pràctica que la d’exigir –sense poder– eleccions anticipades. Encara que la moció socialista té un punt feble. Pot (serà difícil) aconseguir els 176 vots precisos, però no disposaria d’una majoria per governar. No compleix, doncs, totes les condicions d’una censura constructiva.

Rajoy, en situació infernal

Notícies relacionades

Plorar de pena

Les incògnites del 12M

L’elecció real –el que hi ha– està entre Rajoy amb només 136 diputats, gairebé nul·les possibilitats de pactes i les ‘Gürtel’ a sobre, o Sánchez amb el canvi polític però més lluny encara de la majoria (85 diputats). En aquest moment tota la resta no és operativa. Rajoy està en situació infernal i en minoria parlamentària i social i governa perquè l’economia ha millorat i construir una majoria alternativa continua sent molt espinós.

La difícil governabilitat postcrisi no és només espanyola. Succeeix també en altres països i Itàlia està fins i tot pitjor. Almenys aquí hi ha gotes de seny. La presidenta del Congrés, Ana Pastor, i Pedro Sánchez han pactat aquest dilluns que tot es decideixi divendres vinent. Així el punt màxim de la inestabilitat –una altra cosa és la de fons que seguirà– haurà durat només una setmana.