Visca Fuentealbilla

Iniesta es va acomiadar representant l'Espanya i la Catalunya possibles

1
Es llegeix en minuts
marcosl43429176 barcelona  20 05 2018  deportes     iniesta se despide del c180520235259

marcosl43429176 barcelona 20 05 2018 deportes iniesta se despide del c180520235259 / JORDI COTRINA

Don Andrés ja és al Japó. Amb la seva humilitat habitual, les seves primeres paraules van ser per dir que es disposava a aprendre la cultura més que mil·lenària d’aquest país. Les seves últimes declaracions al Camp Nou van ser tota una classe magistral en aquests temps de trinxeres i pureses identitàries: Visca Fuentealbilla, va dir el penúltim capità d’aquest Barça que s’ha quedat sense adjectius. A alguns els hauria agradat que s’atrinxerés amb un clàssic «‘viva España’». I la Catalunya diminuta de Quim Torra hauria preferit que es limités al «visca Catalunya». Però la Catalunya i l’Espanya possibles –no les somiades ni les dissenyades en laboratoris demoscòpics– són les que possibiliten que un mestre del futbol ho sigui també de la ciutadania i que es permeti el luxe de recordar els seus orígens sense renunciar a entendre la cultura amb la qual ha conviscut en un lloc on va arribar sent un nen i en marxa sent un home, tot i que tothom sap que tornarà.

Fa l’efecte que Iniesta representa millor la majoria dels catalans i dels espanyols que bona part dels polítics, que la majoria dels tuitaires i que gairebé tots els analistes atrinxerats en una batalla cada dia més virtual i menys tangible. I el curiós del cas és que Don Andrés representa un munt de gent sense haver-s’ho proposat, mort de vergonya, amagat rere la seva cara de nen amb cabells blancs senatorials, traient importància al seu talent i centrant-se en la seva capacitat de treball, en l’agraïment als seus companys, en el recolzament de l’afició... Durant les últimes quatre dècades, Catalunya, sense cap ànim supremacista, ha sabut generar un hàbitat en el qual gent com Iniesta han estat com a casa perquè s’han sentit respectats, i ells han correspost amb idèntic respecte. El drama és que una minoria dins de l’elit que mana a Catalunya els ha perdut el respecte en els últims mesos. I els han tractat com a icones locals de les barbaritats d’una altra minoria dins de l’elit que mana a Espanya. I la tragèdia és que quan perds el respecte a un senyor com Don Andrés, et perds el respecte a tu mateix. Gràcies, Don Andrés