Anàlisi
Que poc dura l'alegria a la Moncloa
La Gürtel ha descarregat amb la fúria d'un temporal sobre un país acabat d'inundar per la 'tempesta Zaplana'.
zentauroepp40979676 san fernando de henares 17 11 2017 politica caso g rtell f171117124209 /
Com a la casa del pobre, les alegries duren poc al palau de la Moncloa. No havien passat ni 24 hores des que el president Torra havia de frenar el seu nomenament de consellers i Mariano Rajoy aconseguia en una tarda la triple proesa d’aprovar els pressupostos, estabilitzar la legislatura i recuperar el control del rellotge electoral. Però el Partit Popular recorda aquests fugitius de les pel·lícules implacablement perseguits pel seu passat i no hi ha pau per als malvats. La Gürtel ha descarregat amb la fúria d’un temporal sobre un país acabat d’inundar per la 'tempesta Zaplana'.
La sentència té moltes coses dolentes per al PP i només una de bona. A més de la 'reentré' mediàtica de l’interminable fulletó de la 'corrupció popular', la decisió judicial suposa una renovació automàtica de la munició dialèctica d’una oposició que feia setmanes que no tenia punteria i havia quedat desorientada després de l’aprovació de la comptes del 2018. Just quan la llegenda de la immortalitat política de Rajoy creixia, sense que hi poguessin fer gaire, la resolució de l’Audiència Nacional actualitza el seu arsenal i millora la seva potència de foc; com ja ha avisat Albert Rivera.
La contundència dels 351 anys de presó imposats, amb menció especial als 84 anys que sumen Francisco Correa i Luis Bárcenas, són una bona notícia per al sistema i una pèssima novetat per als populars. La sentència no deixa lloc a dubtes ni en la fonamentació ni en la redacció. Per molt que les repeteixin, les tesis sobre els casos aïllats de corrupció o la trama contra el PP han quedat desmentides rotundament en seu judicial. El text afirma literalment que la trama componia “un autèntic i eficaç sistema de corrupció institucional” i la condemna al PP a títol lucratiu dona el cop de gràcia. Ja no podran al·legar que el PSOE és l’únic partit condemnat judicialment per corrupció. Els populars acaben d’afegir-se a un club tan selecte amb tots els honors.
El pacte de no-agressió
Notícies relacionadesDiuen els rumors que la duresa judicial posa en risc el pacte de no agressió entre Bárcenas i el seu expartit, especialment si la seva dona, Rosalía Iglesias, entra a la presó. Pinta malament, però no passarà de l’ensurt. L’extresorer ja sabia que era l’home més ben pagat de la seu popular precisament per si passava això. Li ha costat però ara, a més, sembla haver assumit que fa massa fred fora del PP, que bufa vent siberià dins de la presó i que ni el Govern no pot aturar les rodes de la justícia.
La sentència només porta una cosa bona per al PP: que ja ha sigut dictada. No serà l’última però sí que era la més espectacular. Encara que sigui amb sang, el relat popular sobre la corrupció com una cosa del passat, ja exposat, condemnat i pagat, quadra per primera vegada amb els temps de la realitat. Quan la corrupció assola una organització política, el líder ha de triar entre netejar-la i trencar el partit o protegir el partit i minimitzar els danys. Rajoy ha triat el segon. Avui està més a prop d’aconseguir-ho.
