Aviat per cantar victòria

La cimera entre Corea del Nord i els EUA pot ser el primer pas cap a un escenari llunyà de desnuclearització real

2
Es llegeix en minuts
zentauroepp43350393 paj03  paju  15 05 18   fotograf a fechada el 27 de abril de180516171019

zentauroepp43350393 paj03 paju 15 05 18 fotograf a fechada el 27 de abril de180516171019 / KOREA SUMMIT PRESS POOL

¡Ai! Semblava tan a prop el primer triomf de Donald Trump en política exterior. Com a espectacle no podia anar millor, però no tot està escrit i per als qui ja es preparaven, el capítol final encara s’haurà d’esperar. Ni la visita de Kim Jong-un, la primera d’un líder de Corea del Nord al seu col·lega al sud fa tot just tres setmanes, ni la imatge de Trump rebent amb honors els ostatges alliberats garanteixen que la fi del conflicte seguirà el camí més fàcil.

Les dues Corees segueixen tècnicament en guerra perquè no han firmat mai un tractat de pau des que el 1953 el país es va partir en dos mons. Des d’aleshores, ni guerra ni pau. L’amenaça nuclear del Nord ha mantingut inquiets els seus veïns en la part que penja al sud de la península; els exèrcits a cada costat de la frontera no s’ataquen però es vigilen sabent que en això els va la vida. Els governs desconfien i la temptativa d’un atac amb míssils va anar convertint la distància entre aquestes dues meitats en un abisme. Les despulles de la guerra freda es van congelar en aquesta península i quan tot semblava encaminat novament, quan per fi els dos presidents s’havien trobat per dialogar, de sobte tot s’ensorra.

Reflectit al mirall

Però l’amenaça de Kim Jong-un de suspendre la cimera amb Trump el pròxim 12 de juny no hauria de sorprendre. Després de tant temps en conflicte era sorprenent amb quina rapidesa aquesta història passava del temor de l’optimisme. Fa menys d’un any, el president Donald Trump, tan assidu a llançar tuits provocadors, va amenaçar de substituir la seva incontinència virtual per míssils reals que descarregarien tota la fúria i el foc americà fins a arrasar Corea del Nord. Kim Jong-un es devia espantar, no tant per l’amenaça com per intuir al mirall un president tan histriònic i imprevisible com ell, capaç, aquest sí, de canviar la tecla del mòbil pel botó de les seves armes de destrucció massiva.

Notícies relacionades

És aviat per pensar que la crisi nuclear que ha mantingut en suspens el món es troba en la via de la solució. Però encara que des dels EUA s’apunta que Corea del Nord està d’acord a desnuclearitzar-se, més aviat sembla que Kim està disposat a parlar per saber quines recompenses pot aconseguir, i poca cosa més. Corea del Nord no renunciarà al seu poder nuclear, almenys del tot i encara menys quan la diplomàcia americana està anunciant un final semblant al de les armes de destrucció massiva a l’Iraq o al de la desnuclearització de Gaddafi a Líbia.

Sense arsenal nuclear no hi ha poder 

Cada un d’aquests dos escenaris confirma que si Kim destrueix el seu arsenal nuclear, també posa fi al seu poder. Sap que ha de fer concessions, com sap que ara com ara és impensable un escenari de trobada i reconciliació total entre les dues parts d’un món enfrontat, encara que la línia divisòria separa una comunitat unida per famílies, llengua i cultura. Tant de bo se salvi la cimera, però l’alerta sobre una diplomàcia molt feble basada principalment en cops d’efecte només és l’anunci que encara és molt aviat per cantar victòria.