IDEES
Rellegir Walter Benjamin
zentauroepp5600360 viernes libros walter benjamin en ibiza 1932 foto del180319124632
La primera vegada que es va publicar en castellà un text de Walter Benjamin Walter Benjaminva ser el 15 de març de 1928 i tractava sobre els escriptors russos i la seva empobridora relació amb el comunisme. El va traduir un alumne d’Unamuno, Manuel García Blanco, que havia estudiat a Alemanya el 1926, i ho va publicar 'La Gaceta Literaria' al costat d’un article que tractava sobre els escriptors italians i el feixisme. Benjamin havia publicat el seu article a 'Die Literarische Welt’ uns mesos abans, després de tornar de la Unió Soviètica, on havia viatjat en companyia de la seva estimada Asja Lacis. Després d’aquell oblidat article, després de viure a Eivissa i després de treure’s la vida a Portbou, Benjamin no tornaria a ser llegit en espanyol fins que, a l’Argentina, a finals dels 60, el va traduir Héctor A. Murena per a l’editorial Sur, de Victoria Ocampo. Convertit ja en un referent del pensament marxista heterodox, Benjamin va ser traduït de seguida a Monte Ávila i, des de 1971, a Taurus, on Jesús Aguirre, futur duc d’Alba, va voler donar-lo a conèixer.
Cap de les traduccions que he citat no van ser irreprotxables (potser cap ho sigui) malgrat els seus mèrits, però semblava convenient reparar els desencerts o desajustos i traçar el context en el qual les reflexions lluminoses de Benjamin adquirissin ple sentit, un context que ja no és el nostre. La tasca és d’una gran responsabilitat i, en certa manera, ingrata per la desproporció entre l’esforç erudit que requereix i el magre reconeixement que concita. Per això s’imposa elogiar l’esplèndida tasca de Jordi Ibáñez al revisar (i esmenar) les traduccions i anotar amb generositat els textos de Benjamin reunits a 'Iluminaciones’ (Taurus), des d’ara la millor versió en espanyol de l’autor de les ‘Tesis sobre el concepte d’història’.
Benjamin estava convençut que en els detalls subestimats residia sovint la clau del sentit profund de les coses. En aquestes tesis parla de l’'angelus novus', l’àngel de la història, que s’horroritza al mirar enrere i veure mentre avança imparable cap al futur, les vides perdudes i les ruïnes amuntegades. ¿Suggeria que en aquest sacrifici col·lectiu s’hi recolza el valor del món per venir? És el moment de rellegir-lo.
