La Catalunya de Torra

En el seu primer discurs d’investidura, l’aspirant Quim Torra tenia dues alternatives: presentar un programa inclusiu, i comprometre’s a governar per a tots els catalans, o interpel·lar només els que pensen com ell. Va triar la pitjor opció... si és que podia triar.

Portava a les espatlles, com una pesada càrrega, els seus comentaris feridors per als que se senten també espanyols: el 70% dels catalans. Aquestes mostres de menyspreu cap als que segons el seu parer no mereixen la condició de catalans eren un llast per a Torra, però també li donaven l’oportunitat no només de disculpar-se a la seu de la sobirania catalana, sinó també d'expressar propòsit d’esmena, encara que fos impostat. Va triar no fer-ho... si és que va poder triar.

La Catalunya on Torra habita, i per a la qual pretén governar, és un estat mental. No és la Catalunya del 47% de votants que van donar suport a forces sobiranistes del 21-D. És la d’una minoria independentista convençuda que ja és independent. La que pensa que l’abstenció del 60% dels catalans no va restar ni un bri de legitimitat al "mandat democràtic" de l’1-O. La que creu que la república no només va ser proclamada, sinó també instituïda.

Només a aquesta porció de Catalunya, aferrada al realisme màgic i aliena a la tossuda realitat, pot haver-la complagut que Torra es presenti com un president "provisional" d’un Govern "de transició". Trànsit incert cap a un horitzó difús que el presidenciable va resumir en dos reptes: "construir un estat independent en forma de república" i elaborar un "projecte de constitució". El mateix programa que primer Artur Mas i després Carles Puigdemont van prometre desenvolupar en 18 mesos. Totes dues vegades, en va.

Tres Governs

Notícies relacionades

Torra prova de seduir la CUP amb un discurs dur i reivindicatiu

Les 10 frases de Quim Torra en el seu discurs d'investidura

Si la CUP beneeix aquesta pròrroga del procesisme i dilluns facilita aquesta investidura, Catalunya tindrà tres governs: l’"exterior" de Puigdemont, l’"interior" anomenat per Puigdemont i el dels consellers d’ERC, que sí que han abjurat de les urgències i l’unilateralisme.

I la resta de Catalunya, aquesta que Torra ignora, continuarà esperant l’adveniment d’un Govern que treballi per recosir el país i no per dividir-lo encara més.