EN CLAU EUROPEA

La UE es juga a l'Iran el seu paper al món

Europa haurà d'escollir entre defensar una política exterior pròpia o sotmetre's al dictat de Trump

La importància del mercat nord-americà i la dependència defensiva fragilitzen els europeus

3
Es llegeix en minuts
zentauroepp43262720 france s president emmanuel macron and german chancellor ang180511165622

zentauroepp43262720 france s president emmanuel macron and german chancellor ang180511165622 / LUDOVIC MARIN

Després de la decisió unilateral del president nord-americà, Donald Trump, d’abandonar l’acord nuclear amb l’Iran, la Unió Europea (UE) s’enfronta a una disjuntiva crucial que determinarà el paper d’Europa al món, l’evolució futura del vincle transatlàntic i si el multilateralisme és la base de les relacions internacionals a l’inestable món globalitzat actual.

La UE ha de decidir si s’acaba doblegant al dictat d’una Administració nord-americana que no respecta els acords firmats o si s’enfronta a la Casa Blanca per preservar l’acord nuclear defensant una política exterior europea pròpia. L’acord nuclear és un dels triomfs més importants de la diplomàcia europea i la seva desaparició conduirà a un caos extrem al Pròxim Orient i a l’enterrament ‘de facto’ del Tractat de No Proliferació d’Armes Nuclears. L’estratègia d’apaivagament i acomodació amb Trump del president francès, Emmanuel Macron, i la cancellera alemanya, Angela Merkel, Emmanuel Macron Angela Merkelno ha funcionat.

Cada opció té els seus costos i conseqüències econòmiques i polítiques per a Europa. Si les sancions a les empreses europees i els xantatges nord-americans en matèria de defensa aconsegueixen dividir i doblegar la UE, perdrà influència política internacional i correrà el risc d’acabar sent irrellevant, un simple apèndix dels vaivens de Washington. Si la UE reafirma la seva independència política i respon amb contundència a les sancions a companyies europees, les relacions amb els Estats Units es deterioraran amb rapidesa, Europa pot perdre part del mercat nord-americà i el conflicte politicoeconòmic transatlàntic pot traslladar-se al si de l’OTAN. 

Beneficis econòmics

La UE, Alemanya, França i la Gran Bretanya, els altres signants de l’acord nuclear amb Rússia i la Xina, han anunciat la seva determinació a "mantenir-lo en vigor i a preservar la continuïtat dels seus beneficis econòmics per al poble iranià" per evitar que Teheran reactivi l’enriquiment d’urani. Però l’anunci de Trump que els EUA "imposaran el més alt nivell de sancions" a l’Iran i a les companyies que facin negocis amb aquest país col·loquen Europa en una posició fràgil, ja que els EUA són el primer mercat mundial per a la UE i absorbeix el 20% de les exportacions europees (375.800 milions d’euros el 2017).

Les sancions de Washington "amb prou feines afectaran les firmes nord-americanes i estan destinades, en primer lloc, a les empreses europees", assenyala l’exprimer ministre suec Carl Bildt, copresident de l’European Council on Foreign Relations. L’ambaixador nord-americà a Alemanya, Richard Grenell, ja va reclamar a les companyies alemanyes que reduïssin "immediatament" les seves operacions amb l’Iran i el secretari del Tresor nord-americà, Steven Mnuchin, va anunciar que les llicències a Airbus per vendre avions a l’Iran quedaran invalidades (llicències que necessita pels components nord-americans dels avions). L’Administració Trump considera la UE com un rival econòmic i polític i les sancions per l’Iran són una eina complementària en la guerra comercial que ha decidit emprendre contra Europa, a qui acusa de pràctiques comercials "molt deslleials".

La UE estudia una legislació per blindar les companyies europees. Però la regulació adoptada el novembre del 1996 per protegir les firmes europees de les sancions per invertir a Cuba, l’Iran o Líbia, establertes en les lleis nord-americanes Helms-Burton i D’Amato-Kennedyva tenir escàs efecte.

Les companyies més afectades són: Airbus, Total, Peugeot, Renault, Siemens, Shell i Eni. La simple amenaça de sancions ja inhibeix la majoria d’empreses. A mesura que expirin els permisos i s’instaurin les sancions, les companyies europees optaran en funció del país en què tinguin més volum o oportunitat de negoci: a l’Iran o als EUA i la seva àrea d’influència.

Vies de finançament

Notícies relacionades

Per salvar els beneficis econòmics per a l’Iran de l’acord nuclear, la UE necessitarà protegir les firmes europees i comptar amb la cooperació de la Xina i Rússia, en especial per garantir a Teheran vies de finançament. La iniciativa de Macron de complementar l’acord amb compromisos sobre míssils balístics i sobre l’actuació regional de l’Iran per acontentar els EUA sembla que no serà acceptada per Teheran una vegada Washington ha abandonat l’acord, malgrat el compliment iranià certificat per l’Agència Internacional de l’Energia Atòmica.

Els beneficiaris més grans de la forta alça del preu del cru per l’actitud de Washington són les companyies petrolieres nord-americanes, principals donants de Trump i del Partit Republicà, i l’Aràbia Saudita, atabalada per un enorme dèficit públic i que promet compensar amb més producció la caiguda de les exportacions iranianes per les sancions.