Investidura mariana

Només un sobtat canvi d’estat d’ànim de Carles Puigdemont o un accident imprevist podrien evitar ja que el Parlament investeixi un president la setmana vinent. Catalunya a la fi tindrà Govern; als antípodes de la promesa restitució, però Govern per fi. I el que ho haurà fet possible, paradoxalment, no haurà sigut tant la claudicació del president cessat pel 155, que també, com la voluntat de Mariano Rajoy. La designació del favorit Puigdemont serà, doncs, una investidura mariana.

Haver avortat ‘in extremis’ la sessió d’investidura estava en mans del Govern, que va abocar a la repetició electoral. En tenia prou d’impugnar el vot delegat de Puigdemont i Antoni Comín davant delTribunal Constitucional (TC), que, sense analitzar el fons de la qüestió, hagués hagut d’admetre el recurs i immediatament privar l’independentisme  de la majoria relativa al Parlament. Jurídicament la maniobra suscitava dubtes, però no més que el recurs del gener contra la investidura de Puigdemont, desaconsellat pel Consell d’Estat i admès al TC per la porta del darrere.  

OBJECTIUS CONVERGENTS

Notícies relacionades

Rivera trenca amb Rajoy i situa Catalunya com a clau electoral

Rivera creu que Rajoy ha pactat amb el PNB i ERC 'com sortir de l'embolic' de Catalunya

Rajoy ha obrat a la seva manera callada, més per omissió que per acció, perquè en aquest punt concret els seus objectius convergien amb elsd’ERC  i PDECat. Primer, evitar unes eleccions el 15 de juliol que laminessin encara més el PP català i donessin una altra empenta a Albert Rivera en la seva carrera a la Moncloa. Segon, aixecar el 155 i atacar així de la pressió de Ciutadans Ciutadans, que encapçala l’exigència d’una intervenció més invasiva. I tercer, aclarir el camí per a l’acord pressupostari amb el PNB, disposat a donar-li oxigen per esgotar la legislatura sempre que Catalunya hagi recobrat les seves competències estatutària.

En política no hi ha cap moviment innocent. Rivera escenifica la retirada del seu suport a Rajoy per aplicar el 155 a Catalunya , quan aquest ja arriba a la seva fi, per mantenir la tensió amb el PP i dissimular el seu suport als pressupostos. I acusa el Govern de negociar amb ERC i el PNB per "sortir d’aquest embolic", i es presenta davant de la resta d’Espanya com l’únic valedor de la unitat pàtria.